Opinió

La virtut del drama del PSC

Ha posat en relleu la urgència amb què s'ha de regenerar l'acció política

No crec que sigui exa­ge­rat qua­li­fi­car de drama la situ­ació que viu el PSC, que s'ha esquinçat quan ha hagut d'aca­rar la dis­jun­tiva de la inde­pendència, i l'abs­tenció amb què pre­te­nia tram­pe­jar-la el seu pri­mer secre­tari, Pere Navarro, ha dei­xat de ser plau­si­ble. I, no obs­tant, hi trobo una doble vir­tut: s'avança als esde­ve­ni­ments i anun­cia el mapa i el pai­satge futurs de la política cata­lana. I tant li fa com acabi el procés de tran­sició naci­o­nal, que lla­vors ni l'actual sis­tema de par­tits, ni el seu cap­te­ni­ment ens ser­vi­ran perquè o bé el país haurà d'orga­nit­zar-se com a Estat inde­pen­dent, o bé s'haurà de lle­par les feri­des i cape­jar el tem­po­ral de l'espa­nyo­lisme enfer­vo­rit pel tri­omf del seu vai­tot.

Em fa l'efecte que assis­tim als dar­rers dies del PSC. Ha tin­gut un paper fona­men­tal, de fron­tissa política i social, i molt pro­ba­ble­ment ha estat certa l'obser­vació que el feia el par­tit més sem­blant a Cata­lu­nya. Però, avui s'hi assem­bla com un ou amb una cas­ta­nya. La neces­si­tat de triar entre un sí i un no, perquè no hi ha ter­cera via pos­si­ble, ha pro­vo­cat que la direcció del PSC hagi optat per exer­cir de fede­ració cata­lana del PSOE, i aquesta decisió els porta a un tren­ca­ment ine­xo­ra­ble. Els dipu­tats, els regi­dors i els mili­tants soci­a­lis­tes que no hi estan d'acord però, sobre­tot, els seus votants hau­ran de bus­car aixo­pluc en d'altres for­ma­ci­ons, exis­tents o noves.

A curt ter­mini, aquesta tren­ca­dissa és un tras­bals, ja s'entén. Però, a mitjà ter­mini és un anunci de les ten­si­ons, esquinçaments i eslle­ne­ga­ments que hau­ran de patir la tota­li­tat, o gai­rebé, dels par­tits polítics cata­lans en la Cata­lu­nya resul­tant del referèndum sobre la seva inde­pendència, sobre­tot si es resol de manera favo­ra­ble. El PSC s'hi avança, ni que sigui al preu d'una trom­pada sonora.

La segona vir­tut del drama que patei­xen els soci­a­lis­tes cata­lans és haver posat en relleu la urgència amb què s'ha de rege­ne­rar l'acció política. La manera com s'han abor­dat les dis­crepàncies al si del grup par­la­men­tari i com s'ha impo­sat el vot nega­tiu en el debat de dijous al Par­la­ment sobre la demanda al Congrés espa­nyol de les com­petències per orga­nit­zar el referèndum del 9 de novem­bre són d'un ana­cro­nisme fabulós. És incon­ce­bi­ble que els dipu­tats no tin­guin lli­ber­tat de vot. La dis­ci­plina de par­tit apa­reix com la dic­ta­dura d'uns apa­rells coop­tats per una casta política que no res­pon als interes­sos dels ciu­ta­dans si no al seu ins­tint de super­vivència, que ja és més pro­fes­si­o­nal que no pas polític, i es revela impròpia i inac­cep­ta­ble en les democràcies actu­als.

Les decla­ra­ci­ons dels uns i dels altres, les ame­na­ces d'expulsió als dipu­tats que goses­sin votar en un sen­tit con­trari del que havia manat la direcció, les reu­ni­ons per deci­dir si hi gosa­ven o no, les jus­ti­fi­ca­ci­ons de per què tren­ca­ven o no la dis­ci­plina, els càlculs dels cos­tos per­so­nals en ter­mes de les elec­ci­ons que han de venir i etcètera han esce­ni­fi­cat un espec­ta­cle inau­dit i incon­gru­ent amb el procés tan seriós i tan greu pel qual tran­sita Cata­lu­nya, que vol dir els seus ciu­ta­dans.

Tan­ma­teix, molt més greu em sem­blen els dis­cur­sos, les decla­ra­ci­ons i els argu­ments del sec­tor ofi­ci­a­lista que no aguan­ten ni el pro­grama elec­to­ral amb què van concórrer a les elec­ci­ons, ni els dis­cur­sos, ni les decla­ra­ci­ons ni els argu­ments d'encara no fa un any. En aquest cas, el seu cap­te­ni­ment, a més d'inau­dit i greu, trobo que és una falta de res­pecte al país i als seus ciu­ta­dans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia