Pedaços necessaris davant l'atur

El Banc Cen­tral Euro­peu i la Reserva Fede­ral nord-ame­ri­cana coin­ci­dei­xen a asse­nya­lar que la crisi mun­dial ha tocat fons, i ahir es va saber que les eco­no­mies ale­ma­nya i fran­cesa tor­nen a créixer després d'un any de cai­guda de l'acti­vi­tat. És millor això que no pas que con­tinués l'enfon­sa­ment, però una cosa és tocar fons i l'altra tor­nar a surar, cos­tarà temps, i més en el cas espa­nyol i català, en què es tracta de refer-se de la crisi gene­ral i de la par­ti­cu­lar immo­biliària.

Això vol dir que pas­sa­ran molts mesos fins que l'atur baixi a nivells supor­ta­bles, i per això calia l'apro­vació per part del govern espa­nyol d'un ajut extra de 420 euros men­su­als durant un màxim de mig any per als deso­cu­pats que es que­den sense pres­tació. Cer­ta­ment és un pedaç –com diu l'opo­sició política– i insu­fi­ci­ent –com ho valo­ren els sin­di­cats i la patro­nal–, i caldrà posar més pedaços a mesura que vagi aug­men­tant el nom­bre de per­so­nes que es que­den sense ingres­sos, però pit­jor seria no posar-los. És molt fàcil dir que la solució a la crisi és crear molts llocs de tre­ball, però men­tres­tant alguna cosa s'ha de fer per aju­dar els que ho pas­sen pit­jor, que de diagnòstics no es viu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.