Amics del Museu Dalí

Així es diu l'enti­tat figue­renca que com­pleix amb les expec­ta­ti­ves que expressa el seu nom; enca­ren els actes que orga­nit­zen cap a la divul­gació de la per­so­na­li­tat i l'obra del geni del sur­re­a­lisme. Dijous pas­sat van fer que evoquéssim, sota la cúpula geodèsica del museu, els anys joves del pin­tor men­tre estu­di­ava el bat­xi­lle­rat a l'Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner entre el 1916 i el 1922. És un temps de la vida de l'artista i són uns anys en la for­mació del geni que solen ser sovint obli­dats, igno­rats, o diguin-ne com vul­guin. Els lli­bres que s'ocu­pen de la bio­gra­fia del fill del notari pres­ten atenció al Dalí infant, espe­cu­len sobre els trau­mes, con­sen­ti­ments, manies, etc. del mar­rec i, de cop, se sal­ten els anys d'ado­lescència i indo­lent­ment ens pre­sen­ten el jove de divuit anys que ingressa a l'Aca­de­mia de San Fer­nando de Madrid; no sabria dir perquè s'obvia aquesta etapa tan impor­tant dels anys d'ado­lescència de l'artista. I és a l'ins­ti­tut on rep les clas­ses de Juan Núñez, catedràtic de l'assig­na­tura, pro­fes­sor de l'Escola de Dibuix que hi havia ins­tal·lada al mateix cen­tre i mes­tre sem­pre reco­ne­gut pel pin­tor. Al Mun­ta­ner, entre els com­panys de classe, Dalí féu alguns dels amics que man­tingué amb més o menys inten­si­tat tota la vida: Ramon Reig, aqua­rel·lista que més tard diri­gi­ria l'ins­ti­tut; Joa­quim Bech de Careda, dibui­xant i pro­pi­e­tari rural; Marià Baig, pin­tor; Narcís Sala, advo­cat... Aquests i algun altre acom­pa­nya­ven Núñez a plan­tar el cava­llet al camí vell de Vila­ber­tran per pin­tar la font del Soc o el cam­pa­nar de Santa Maria que cul­mina el mones­tir. A l'ins­ti­tut Dalí tingué de pro­fes­sor Gabriel Alo­mar, l'escrip­tor mallorquí que va for­mu­lar per pri­mera vegada el futu­risme a l'Ate­neu Bar­ce­lonès, una de les tendències prin­ci­pals de l'avant­guarda artística. Al Mun­ta­ner el jove es rela­cionà amb dues o tres noies que, segons el diari que escri­via –i que edità Fèlix Fanés–, l'afec­ta­ren prou, sobre­tot Carme Roget. Fou també durant els anys de bat­xi­lle­rat que els seus tre­balls cri­da­ren l'atenció de Josep Puig Puja­des, polític, pro­mo­tor cul­tu­ral, amic del seu pare i que influí perquè el notari con­sentís a faci­li­tar-li els camins de l'art. Els Amics del Museu Dalí també van pre­veure que dis­sabte al matí els con­cur­rents pogues­sin visi­tar el lla­vors ano­me­nat Ins­ti­tuto Gene­ral y Técnico per veure els espais que l'ado­les­cent va tre­pit­jar, i el col·legi de La Salle, on l'infant va apren­dre la llen­gua fran­cesa, la que poste­ri­or­ment més uti­lit­za­ria com a escrip­tor. Magnífiques ini­ci­a­ti­ves.