La indiferència

No sé si era pit­jor l'expulsió (encara no des­car­tada, per cert) o aquesta mena de des­ter­ra­ment geogràfic i també simbòlic a les últi­mes files del Par­la­ment. Algú ha insi­nuat que la foto –la foto de la dis­sensió– era jus­ta­ment el que pre­te­nia Navarro, en el sen­tit que feia falta l'evidència d'una sepa­ració for­mal (que il·lustrés la diferència con­cep­tual) per tal de dei­xar ben clara la posició de l'actual direcció del PSC i la seva inte­gral nega­tiva a for­mar part d'un bloc que en podríem dir “democràtic” (en el sen­tit que advoca per una votació). També he sen­tit coses molt grui­xu­des sobre la deso­bediència (a les més recents deci­si­ons del con­sell naci­o­nal i no pas al pro­grama elec­to­ral, que quedi clar) dels tres dipu­tats soci­a­lis­tes: unes lec­tu­res que pro­ve­nen del sec­tor més ofi­cial i que dei­xen en evidència que la volun­tat de fer cau i net és molt més explícita en l'entorn de Navarro que no pas en la posició més o menys heroica (perquè implica soli­tud
i rebuig) dels dis­cre­pants.

Encara es manté, en el si del soci­a­lisme d'arrel i de tra­dició cata­la­nis­tes, la idea que el PSC és tant d'ells com dels altres. Que no és el moment d'aban­do­nar un pro­jecte que ha cos­tat anys i panys de sacri­fi­cis, renúncies i tos­su­de­ria, i que prové tant dels cor­rents pro­gres­sis­tes cris­ti­ans com de les arrels pou­mis­tes, de la soci­al­de­mocràcia clàssica o de la radi­ca­li­tat, de Serra i Moret i de Cam­pa­lans fins a Mara­gall. El PSC ha fun­ci­o­nat durant molts anys com una mena de Par­tit Demòcrata, en el sen­tit que s'hi enca­bien men­ta­li­tats molt diver­ses i herències que eren capa­ces de con­viure en el pen­sa­ment sòlid d'una esquerra que alhora cohe­si­o­nava el país. No sé si la mani­o­bra de descrèdit dels que dis­cre­pen era pre­vi­si­ble i fins i tot vol­guda i desit­jada. Per mar­car el ter­reny. Sí que em dol –i molt– que la res­posta hagi estat tan des­pi­e­tada. Com deia Valérie Tri­erwei­ler en el seu últim arti­cle a Paris-Match: “El pit­jor verí mor­tal és la indi­ferència.”