Opinió

La columna

Crear i protestar

A Pau Casals li van pre­gun­tar si, per a un artista com ell, no hau­ria de ser més impor­tant crear que pro­tes­tar. Li ho van pre­gun­tar en una entre­vista d'un diari nord-ame­ricà i pel con­text de la con­versa s'hi veu un cert to de sor­presa i dis­gust en el peri­o­dista, com si no veiés amb bons ulls que un cre­a­dor perdi temps i ener­gies en coses que el dis­tre­guin del seu art. Havia aca­bat la Segona Guerra Mun­dial, el món es divi­dia dramàtica­ment en dos blocs i Pau Casals s'havia negat a anar a actuar a la Gran Bre­ta­nya davant del reco­nei­xe­ment britànic al règim de Franco, un residu fei­xista que havia que­dat en un racó d'Europa, extra­va­gant però del tot ino­fen­siu al cos­tat de la nova amenaça que sig­ni­fi­cava el món soviètic. M'ima­gino el peri­o­dista cul­tu­ral ian­qui, pre­nent notes en el còctel poste­rior a una actu­ació en l'òpera d'una ciu­tat ele­gant de l'Est, pre­gun­tant-se per què caram aquell músic genial es tan­cava por­tes artísti­ques per assump­tes des­a­gra­da­bles tan llu­nyans i tan poc gla­mu­ro­sos. Crear o pro­tes­tar. La res­posta de Casals va ser breu però clara: “Totes dues coses alhora.”

El retall del diari i altres docu­ments com ara car­tes, llis­tes de refu­gi­ats i sol·lici­tud d'aju­des for­men part de l'expo­sició orga­nit­zada per la Fun­dació Pau Casals sobre el músic i l'exili que es pot veure aquests dies a l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Iler­dencs. L'expo­sició és una mos­tra magnífica de l'acti­tud de com­promís amb els der­ro­tats repu­bli­cans i amb Cata­lu­nya i la llen­gua cata­lana, orga­nit­zant des del pri­mer moment un sis­tema d'ajuts als interns en camps de refu­gi­ats i després a la diàspora cata­lana. Men­tre que a l'inte­rior de Cata­lu­nya el seu nom era silen­ciat, al món Pau Casals era, gràcies al seu art i la seva acti­tud vital, totes dues coses alhora, una figura res­pec­tada i escol­tada, nomi­nada dues vega­des a premi Nobel de la Pau i amb les por­tes ober­tes als des­pat­xos de líders mun­di­als.

La situ­ació actual, amb el país en un il·lusi­o­nant però incert procés de sobi­ra­nia cons­ti­tu­ent i amb les clas­ses mit­ja­nes i popu­lars car­re­gant a l'esquena un atur des­co­mu­nal i un retrocés econòmic duríssim, encara hi ha qui ho plan­teja en ter­mes bina­ris. O una cosa, o l'altra. La res­posta con­ti­nua sent breu i clara: totes dues alhora. I, és clar, no dei­xar de crear, ni de pro­tes­tar. Mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia