Compromís amb el futur

La segona reunió del Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir (PNDD) va aple­gar fa una set­mana una cin­quan­tena de repre­sen­tants cívics i polítics al Par­la­ment de Cata­lu­nya, amb el com­promís explícit de fer pos­si­ble una con­sulta perquè els cata­lans deci­dei­xin el seu futur polític a les urnes.

Sota la pre­sidència de Joan Rigol, el PNDD té la missió de coor­di­nar les acti­vi­tats de totes les enti­tats i asso­ci­a­ci­ons adhe­ri­des, que ja són més de 1.600. Espe­rem sumar-ne encara més, fins al moment d'exer­cir el dret a deci­dir democràtica­ment quina relació volem tenir amb l'Estat espa­nyol.

Podem fer mol­tes con­si­de­ra­ci­ons sobre la reunió, totes de caire opti­mista. D'orgull per la qua­li­tat democràtica d'aquest acord. Molts dels ciu­ta­dans del país ens tro­bem en estat d'alerta, interes­sats per l'esde­ve­nir polític. Som vigi­lants dels nos­tres repre­sen­tants elec­tes, que ara tenen un paper cru­cial.

El que pro­poso remar­car, però, és que ens fixem en la foto­gra­fia de la llarga i ampla taula rec­tan­gu­lar de la reunió del PNDD al Par­la­ment, perquè és una repre­sen­tació força acu­rada de la nos­tra rea­li­tat política, social i econòmica. Vol­dria posar l'èmfasi en la repre­sen­ta­ti­vi­tat econòmica del pacte, perquè és molt impor­tant cons­ta­tar que els res­pon­sa­bles de la cre­ació de riquesa se sen­ten alhora res­pon­sa­bles del pre­sent i del futur polític del nos­tre país.

Pen­sem en la política en el sen­tit més ample i més noble. És a dir, en l'orga­nit­zació de la vida en comú, en les interac­ci­ons que es donen en el marc del mer­cat, d'una banda, i en l'àmbit públic, de l'altra. Per això és molt recon­for­tant veure asse­guts en la mateixa taula on expres­sem la volun­tat de viure en democràcia líders empre­sa­ri­als i sin­di­cals. No hi eren pas sols, com en la nego­ci­ació de con­ve­nis on es diri­mei­xen con­di­ci­ons de tre­ball, sinó acom­pa­nyats de tota mena d'asso­ci­a­ci­ons cíviques, que tenen entre els seus objec­tius la bona marxa de l'escola o de la vida als bar­ris, per citar dos exem­ples para­digmàtics.

Repas­sant la llista dels assis­tents, obte­nim una imatge força fidel del que és l'estruc­tura econòmica i social de Cata­lu­nya. Hi veiem un país amb un tei­xit asso­ci­a­tiu molt dens. Un país amb una repre­sen­tació patro­nal prou diversa, com cor­res­pon a una eco­no­mia en què les empre­ses peti­tes i mit­ja­nes tenen un gran pro­ta­go­nisme. I, en cor­res­pondència, un país on el tre­ball en l'agri­cul­tura, en la indústria i en els ser­veis dis­posa també de repre­sen­tants diver­sos, d'acord amb la vari­e­tat de l'estruc­tura pro­duc­tiva.

Al cos­tat de l'opti­misme que genera la visió d'una soci­e­tat com­pro­mesa amb el seu futur hi hem de posar les bones notícies pel que fa a l'esde­ve­nir econòmic d'una pos­si­ble Cata­lu­nya inde­pen­dent. Això sug­ge­reix la lec­tura del lli­bre Eco­no­mia de Cata­lu­nya. Pre­gun­tes i res­pos­tes sobre l'impacte econòmic de la inde­pendència, edi­tat pel Col·legi d'Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya. Hi tro­bem ana­lit­zats aspec­tes tan diver­sos com ara la fis­ca­li­tat futura i la pre­sent en el doble ves­sant de la relació amb Espa­nya i del propi deute públic; els comer­ci­als repas­sant la capa­ci­tat expor­ta­dora; la relació amb la Unió Euro­pea, la per­ti­nença al grup de l'euro i/o l'ús de la moneda única euro­pea; el paper d'un sis­tema finan­cer propi. Són tre­balls fets per eco­no­mis­tes pres­ti­gi­o­sos, amb dades i argu­ments sòlids, que ens ofe­rei­xen una eina útil per plan­te­jar i afron­tar el futur econòmic del país.

No ens estra­nyi, doncs, que els par­ti­da­ris d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent sen­tim com la nos­tra il·lusió es basa en rea­li­tats cada dia més sòlides. Pel pas urgent de prac­ti­car la democràcia, per deci­dir, i pel pas següent de posar en fun­ci­o­na­ment l'estat propi.