Nois del 60

El peri­o­dista Jordi Mer­ca­der ha publi­cat un lli­bre que neda a con­tra­cor­rent en el mar d'auto­bi­o­gra­fies i memòries de gent del nos­tre ofici que inun­den el tau­lell de nove­tats de les poques lli­bre­ries que no han tan­cat. L'obra es pre­senta amb un títol objec­tiu i asèptic (1960) i un subtítol sub­jec­tiu i inten­ci­o­nat: Quan els nois amb cor­bata no ana­ven a la presó. L'autor no ens afei­xuga amb records d'infan­tesa impos­si­bles (Mer­ca­der és nas­cut el 1956). Tam­poc aspira a ofe­rir un assaig foca­lit­zat en aquell any 60 que ja posava tocs de color en el gris pano­rama de post­guerra.

És una novel·la con­gri­ada amb mate­ri­als trets de la rea­li­tat docu­men­tal i tes­ti­mo­nial. Hi sur­ten per­so­nat­ges reals relle­vants i per­so­nat­ges modes­tos amb nom fic­tici. Dels pri­mers ha obtin­gut Mer­ca­der infor­mació que repo­sava en el pur­ga­tori d'heme­ro­te­ques i arxius. Dels segons –nois del 60– ha escol­tat històries pri­va­des que avançaven paral·leles amb epi­so­dis d'una història civil que la cen­sura impe­dia que fos història pública.

Aquest tre­ball de Mer­ca­der pro­por­ci­ona alhora l'ame­ni­tat de la ficció i l'ame­ni­tat d'una història silen­ci­ada que covava som­nis de trans­for­mació de la rea­li­tat d'uns nois ide­a­lis­tes, som­nis que el pas del temps no ha tren­cat del tot i que es reno­ven en la Cata­lu­nya espe­rançada d'avui. L'autor ha par­lat amb uns i altres, ha regi­rat papers subs­tan­ci­o­sos, i ha pas­sat pla­nes i pla­nes de dia­ris vells de cin­quanta anys, per cons­truir un retaule que con­ju­mina veri­tat i ima­gi­nació.

És ardu bas­tir novel·les d'aquesta mena. Mer­ca­der m'ho reco­nei­xia fa poc:

“Quan escri­vim ficció els peri­o­dis­tes som esclaus de la rea­li­tat. Patim quan fem ficció.” Aquesta tensió d'escrip­tura s'inte­gra en una tra­dició que va donar obres mes­tres a França (Ger­mi­nal de Zola) i també a Cata­lu­nya (Les pre­sons ima­ginàries de Coro­mi­nes), i que va rei­vin­di­car el new jour­na­lism, en els anys 60, per cert.

Jordi Mer­ca­der, que sem­pre va exer­cir un peri­o­disme res­pon­sa­ble, pre­fe­reix ser esclau de la rea­li­tat quan novel·la que caure en l'error d'aquells peri­o­dis­tes que són esclaus de la ficció quan hau­rien d'infor­mar.