Grip A-tea

Ja no hi ha cap dubte que la pre­o­cu­pació per la grip A ha mutat en para­noia gene­ral. Ningú es fia de ningú –espe­ro­nats pel Minis­teri de Sani­tat i els col·legis de met­ges, que reco­ma­nen salu­dar-se com els indis, aixe­cant la mà, perquè fer-se petons i fer una encai­xada són situ­a­ci­ons de risc–, ni de res, ni tan sols del més efec­tiu, que és el sobre­na­tu­ral. Fa un mes, el bisbe britànic de Chelms­ford va acon­se­llar, per evi­tar l'expansió dels virus, reti­rar l'aigua beneita de les piques de les esglésies, i pel mateix motiu deia als cape­llans que no visi­tes­sin els feli­gre­sos a menys que ho fes­sin equi­pats amb guants i careta. I aquest cap de set­mana, a Toledo han cer­ti­fi­cat la pèrdua de poders de l'aigua del pou de la cate­dral i de la meda­lla de la mare­dedéu: han dema­nat que la pri­mera no es begui a morro del càntir i que a la segona no se la peto­negi, com es fa des del segle XVII, quan la com­bi­nació de les dues acci­ons curava els malalts. I ahir els de la cate­dral de San­ti­ago es van deci­dir a reco­ma­nar que s'aban­doni el cos­tum –cer­ta­ment poc higiènic, però des de fa molt temps– de peto­ne­jar una estàtua peto­ne­jada prèvia­ment per milers de pele­grins.

Si els bis­bes i canon­ges cre­uen que l'aigua sagrada ho cura tot però enco­mana la grip, si reve­len que els sants tenen tots els poders ima­gi­na­bles però són menys reco­ma­na­bles que el Tami­flu, aca­ba­ran per­dent la poca cli­en­tela que els queda, i el més segur és que la parròquia no se'ls mori d'aquesta malal­tia però sí desen­ga­nyada. Amb aquest pano­rama, sobta que la referència ale­ma­nya del punk Nina Hagen es fes bate­jar diu­menge. Almenys li ha que­dat una mica de sen­tit comú, ja que s'ha apun­tat als lute­rans, que tenen molt clar que fa molts anys que va dei­xar d'haver-hi mira­cles.