Opinió

‘The Economist' i Catalunya

El Principat figura en un lloc destacat en la revista econòmica més venuda del món

Fa 40 anys que com­pro i lle­geixo cada set­mana The Eco­no­mist. És la meva pri­mera infor­mació sobre eco­no­mia inter­na­ci­o­nal, jun­ta­ment amb l'Informe Men­sual de La Caixa. La revista anglesa no és un dogma, per mi, però té un gran nivell d'infor­mació i és honesta. El pro­blema català l'han trac­tat sem­pre amb la seva iro­nia habi­tual i sense gaire sim­pa­tia, espe­ci­al­ment si la crònica els arri­bava del seu cor­res­pon­sal a Madrid. Però la infor­mació és reto­cada per diver­ses mans, abans de publi­car-se sense nom, tal com tenen per cos­tum.

Els angle­sos són uns grans afec­ci­o­nats als jocs de parau­les. A vega­des se m'escapa el seu sig­ni­fi­cat per sim­ple ignorància. Però no en l'exem­plar de la set­mana pas­sada, en què par­lava d'Escòcia i de Cata­lu­nya d'una manera bar­re­jada. El títol de l'arti­cle, que és un dels des­ta­cats, és Homage to Cale­do­nia. El Cale­do­nian canal és el que separa, més o menys, Escòcia d'Angla­terra i Caledònia és el que nom que dona­ven els romans al país que ocu­pa­ven les tri­bus sal­vat­ges del nord de l'illa. Però homage ens recorda l'Home­natge a Cata­lu­nya de l'escrip­tor britànic Geor­ges Orwell, lli­bre en què explica la seva experiència com a volun­tari durant la Guerra Civil Espa­nyola, inte­grat en una força del POUM que lluità en el front ara­gonès con­tra les tro­pes fran­quis­tes. Molts dels lec­tors no conei­xe­ran aquest lli­bre, que ha estat ree­di­tat diver­ses vega­des en la seva tra­ducció cata­lana.

L'arti­cle del The Eco­no­mist està acom­pa­nyat d'un dibuix amb una ampo­lla de whisky escocès al cen­tre, la figura de Mari­ano Rajoy, la d'un home amb bar­re­tina i samar­reta de les qua­tre bar­res que fa signe de victòria i en el fons la cara de Her­man Van Rom­puy, pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, que es mira el con­junt amb cara de pomes agres.

L'aspecte més posi­tiu de l'arti­cle és que Cata­lu­nya i Escòcia figu­ren en lloc des­ta­cat en la que és la revista econòmica més venuda al món. L'expo­sició és cor­recta, però escèptica, com ha estat sem­pre en aque­lla revista. Els romàntics, diu, esta­blei­xen un paral·lel entre el destí d'Escòcia i Cata­lu­nya, dues peti­tes naci­ons inte­gra­des el segle XVIII en reg­nes més amplis, que ara bus­quen l'auto­go­vern.

L'arti­cle deixa ràpida­ment el pro­blema iden­ti­tari –que no nega– i entra en els pro­ble­mes econòmics que pot supo­sar la inde­pendència per a les dues naci­ons. No diu res que no s'hagi comen­tat a bas­ta­ment a casa nos­tra: Came­ron i el govern britànic han accep­tat el referèndum, men­tre que Rajoy, el Par­tit Popu­lar i el PSOE s'hi han decla­rat en con­tra; els esco­ce­sos volen man­te­nir la moneda britànica, men­tre que Cata­lu­nya no vol dei­xar l'euro i la zona euro­pea a la qual per­tany. Curi­o­sa­ment, no par­len de l'Scot­tish oil –el petroli escocès– que és un dels argu­ments dels inde­pen­den­tis­tes esco­ce­sos, ni del dèficit fis­cal català. El que dei­xen ben clar és que es tracta d'un fet no pre­vist en els trac­tats de la Unió Euro­pea i que no hi ha pre­ce­dent. Lon­dres i Madrid poden posar obs­ta­cles a l'entrada de dos nous estats, amb el benentès que Madrid podria opo­sar-se a l'entrada d'Escòcia si Lon­dres acceptés la de Cata­lu­nya.

Dues coses que­den clares: que Cata­lu­nya i Escòcia estan sobre la taula euro­pea i que el pos­si­ble procés per arri­bar a un auto­go­vern no serà fàcil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia