Primeres alumnes

Avui dia les noies són majo­ria en els ins­ti­tuts de la nació, i en els lycées, Gym­na­sien, gram­mar i high scho­ols de més amunt. Aquesta hege­mo­nia va arren­car amb cada pri­mera noia que es matri­cu­lava en cadas­cun dels ins­ti­tuts del regne, exclu­si­va­ment mas­cu­lins, a les aca­ba­lles del segle XIX. Com que el curs vinent, 2014/15, l'ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner de Figue­res cele­brarà el 175è ani­ver­sari, posa­rem la mirada en aquest aspecte. La capi­tal empor­da­nesa va ser pio­nera a dis­po­sar d'un cen­tre civil on els ado­les­cents locals i forans pogues­sin fer els estu­dis mit­jans que els havien de faci­li­tar l'accés a la uni­ver­si­tat. En canvi, es va tri­gar, ara fa (només) poc més d'un segle, a poder-hi veure noies matri­cu­la­des; dit d'una altra manera, entre els pri­mers nois i les pri­me­res noies van haver de pas­sar gai­rebé setanta-cinc anys. Una jove de 15 anys que es deia Amanda, nas­cuda a la ciu­tat, va ser la pri­mera alumna matri­cu­lada ofi­ci­al­ment al cen­tre, el 1913. Era molt gran si tenim pre­sent que el bat­xi­lle­rat s'ini­ci­ava als deu o onze anys, però un fet ine­luc­ta­ble pot­ser ens ho explica: l'ins­ti­tut, a prin­ci­pis del segle XX, tenia uns cinc-cents nois, repico, mig miler de bor­de­gas­sos, i l'Amanda s'havia d'immer­gir bona part del dia en aquell món mas­cle. Pot­ser a ella, com se sol dir, no li feia res, però als seus pro­ge­ni­tors, com se sol dir, la situ­ació els feia res­pecte. I com que la jove tenia un germà, l'Eugeni, que també s'havia de matri­cu­lar a l'Ins­ti­tuto Gene­ral y Técnico empor­danès, devia espe­rar-lo. Hi ingres­sa­rien junts i així la noia tin­dria algú que li faria cos­tat; el germà tenia cinc anys menys, exac­ta­ment els matei­xos que devien retar­dar l'inici del bat­xi­lle­rat a l'Amanda. Excel·lent estu­di­ant, va obte­nir unes notes que podríem qua­li­fi­car de bri­llants: de 29 assig­na­tu­res, 16 excel·lents i encara 9 pre­mis més. L'Amanda té una ante­ces­sora fugaç que es deia Pie­tat, era alumna lliure de la Bis­bal i pro­ba­ble­ment és la pri­mera noia que va tre­pit­jar ofi­ci­al­ment el cen­tre, durant unes hores d'un dia de juny del 1907, per exa­mi­nar-se d'ingrés i de pri­mer de bat­xi­lle­rat. Els entre­bancs eren molts: el 1882 el govern espa­nyol libe­ral, sí, orde­nava que “no se admi­ti­era a matrícula para asig­na­tu­ras de segunda enseñanza a las señoras”, però hi va haver ins­ti­tuts que van matri­cu­lar noies abans: el de Huelva, el 1870; el de Bar­ce­lona, el 1871; poc més tard el de Girona... A una noia de Sevi­lla la van dei­xar exa­mi­nar de bat­xi­lle­rat el 1878, “con­si­de­rando que el título de que se trata no lleva con­sigo el ejer­ci­cio de nin­guna pro­fesión, de nin­guna clase de función pública”.