Opinió

La dispersió socialista

Només la unitat de tots els grups, ara dispersos, podria dur a la fundació d'un nou partit socialista de disciplina estrictament catalana

La frag­men­tació de l'espai polític soci­a­lista a Cata­lu­nya és, avui, una rea­li­tat cla­mo­rosa i pre­o­cu­pant. La uni­tat for­jada amb esforç i intel·ligència el 1978, ara s'esberla i es llença un capi­tal polític acu­mu­lat durant anys que havia fet del soci­a­lisme català una força política domi­nant de l'escena cata­lana. La pèrdua de pes específic i de presència ins­ti­tu­ci­o­nal és del tot evi­dent i marca, segu­ra­ment, el punt més baix de la repre­sen­tació política del soci­a­lisme català entre la ciu­ta­da­nia. L'espai soci­a­lista s'ha encon­git i s'ha tren­cat. Avui el PSC es mos­tra orgànica­ment amb una direcció monolítica, blin­dada, tan­cada en ella mateixa i amb el con­ven­ci­ment que la majo­ria, cada cop més sòlida, dels orga­nis­mes interns del par­tit és una mos­tra de cohesió, d'uni­tat, i de repre­sen­tació democràtica de la volun­tat dels mili­tants. Però si fos exac­ta­ment així, els resul­tats elec­to­rals serien uns altres i no es pro­dui­ria el dego­teig ine­vi­ta­ble al qual estem assis­tint. Aquesta direcció homogènia, un cop arra­co­na­des les mos­tres de plu­ra­lisme con­des­cen­dent acor­da­des en el congrés de Bar­ce­lona, de desem­bre de 2011, sem­bla haver aban­do­nat totes les opci­ons trans­ver­sals acor­da­des en el congrés d'uni­tat, i es decanta per una inter­pre­tació de l'actual agenda política cata­lana esbi­ai­xada i con­di­ci­o­nada per totes les pors acu­mu­la­des en l'escena política espa­nyola, cada vegada que es tracta de dis­cre­par de la inter­pre­tació més res­tric­tiva del marc cons­ti­tu­ci­o­nal.

La rea­li­tat que no pre­o­cupa, i que no interessa, a l'actual direcció del PSC és el dis­tan­ci­a­ment de diver­sos mem­bres sig­ni­fi­ca­tius de l'exe­cu­tiva sor­gida del congrés i que l'han aban­do­nada; és, també, la diàspora d'antics mili­tants, sim­pa­tit­zants i votants que ja no es refien dels soci­a­lis­tes cata­lans ni com a soci­a­lis­tes ni com a cata­lans. Tam­poc no pre­o­cupa la regressió ter­ri­to­rial en el camp muni­ci­pal, que farà molt difícil omplir, com fins ara, el mapa muni­ci­pal català amb can­di­da­tu­res de progrés que feien, en el pas­sat, un cert con­trapès a l'hege­mo­nia con­ver­gent acla­pa­ra­dora. S'igno­ren les bai­xes de caire indi­vi­dual que es plan­te­gen un dia sí i un altre també, de per­so­nes anònimes i d'antics i relle­vants diri­gents del soci­a­lisme català. I s'intenta cul­pa­bi­lit­zar els tres dipu­tats que van votar dife­rent al Par­la­ment de Cata­lu­nya, ara fa unes set­ma­nes, sense parar esment que més enllà dels ges­tos indi­vi­du­als de cada un dels dipu­tats hi havia grups i ter­ri­to­ris que ava­la­ven aquesta decisió en un des­es­pe­rat intent de no per­dre la cen­tra­li­tat soci­a­lista en la política cata­lana.

La mateixa frag­men­tació ha afe­blit els ano­me­nats sec­tors crítics i cata­la­nis­tes, que pre­sen­ten una divisió exas­pe­rant i una manca de capa­ci­tat d'ini­ci­a­tiva autènti­ca­ment para­lit­za­dora. En l'àmbit de la vida orgànica, des del més recent Canvi Per­ma­nent, pas­sant per Avan­cem, Agru­pa­ment Soci­a­lista i amb un peu a dins i un peu a fora Soci­a­lisme, Cata­lu­nya i Lli­ber­tat, i amb tots dos peus a fora i, ara ja, inte­grats a les llis­tes de les elec­ci­ons euro­pees d'ERC, la Nova Esquerra Cata­lana.

El camí ence­tat porta ine­xo­ra­ble­ment a la dis­persió. Els camins que es podrien empren­dre pas­sen, pri­mer, PSC endins, per la res­ti­tució en tots els seus drets dels tres dipu­tats ano­me­nats díscols; per la uni­tat sense pro­ta­go­nis­mes de tots aquests grups frag­men­ta­ris; per l'aban­do­na­ment de les vel·leïtats indi­vi­du­a­lis­tes, i per la recom­po­sició intel·ligent de l'espe­rit del congrés d'uni­tat, adap­tant-lo a la rea­li­tat política actual, amb un gran acord de refun­dació entre la direcció monolítica i els grups, amb una crida a recu­pe­rar crèdit i militància en el ter­reny difícil dels orfes. Si això no fos pos­si­ble, només la uni­tat de tots els grups, ara dis­per­sos, podria dur a la fun­dació d'un nou par­tit soci­a­lista de dis­ci­plina estric­ta­ment cata­lana i que hau­ria d'asse­gu­rar la seva con­dició ideològica de par­tit soci­a­lista i cata­la­nista amb una visió gene­rosa i àmplia dels rep­tes que avui con­di­ci­o­nen l'agenda política cata­lana. Amb un retret sin­cer al soci­a­lisme espa­nyol per la manca de cre­di­bi­li­tat i per la manca de con­vicció en la defensa d'un model autènti­ca­ment fede­ral, que hau­ria de tenir com a sòl, sense sos­tre, l'Esta­tut votat pel poble de Cata­lu­nya i liqui­dat pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, i que hau­ria de voler por­tar a les urnes, sí o sí, el futur del país un cop tren­cats els ponts ins­ti­tu­ci­o­nals bas­tits durant la tran­sició. Un nou cata­la­nisme bel·lige­rant, crític, inex­cu­sa­ble­ment al cos­tat del dret a deci­dir, de la lli­ber­tat de votar.

Alguns som molt escèptics, ja no con­fiem en la recom­po­sició refun­da­dora, no ens veiem amb volun­tat de pas­sar a davant en un pro­jecte fun­da­ci­o­nal, i no estem dis­po­sats a fer ges­tos indi­vi­du­als d'apro­xi­mació a d'altres espais polítics, maqui­llats de recons­trucció de l'espai de l'esquerra.

Si algú arre­gla de veri­tat el PSC espat­llat o si, alter­na­ti­va­ment, algú des de l'espe­rit uni­tari es dis­posa a fun­dar un nou par­tit soci­a­lista català ens tindrà al seu cos­tat amb ànim de tre­ba­llar-hi incan­sa­ble­ment.

Si, però, pre­val la mono­li­tit­zació domi­nant i la dis­persió eixorca, ens que­da­rem dis­cre­ta­ment a casa, i refle­xi­o­na­rem sobre la nos­tra part de culpa en el fracàs últim d'un pro­jecte d'èxit que haurà durat més de tres dècades fins a l'esllan­gui­ment actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia