Opinió

Un sofà a la riba

Una jaqueta de cuiner

L'instant clau és el dia que Joan Roca cuina un arròs amb la seva filla

En l'excel·lent Sense ficció de TV3 dedi­cat als tres ger­mans Roca hi ha moments enten­dri­dors, diver­tits, evo­ca­dors, alliçona­dors i emo­tius. Revi­si­tem la figura dels tres fills d'en Josep i la Mont­ser­rat des de la pers­pec­tiva més íntima, tant pel que fa al procés cre­a­tiu com al lli­gam que esta­blei­xen dia a dia amb una tra­dició que és a l'ori­gen de les seves res­pec­ti­ves car­re­res. M'agra­da­ria des­ta­car, però, una escena, dos ins­tants, que em sem­bla que és il·lus­tra­tiva del seu tarannà i alhora ens il·lumina sobre els secrets d'una aven­tura inau­dita, que ho és perquè es fona­menta, sobre­tot, en un deliri raci­o­nal, en una pla­ni­fi­cació embo­gida, en la volun­tat fèrria de lle­var-se cada dia amb l'obli­gació de fer la feina que toca. Mai no insis­ti­rem prou en les arrels que els van con­for­mar, és a dir, que els van donar una forma ade­quada, la que ells matei­xos han polit i sofis­ti­cat no sola­ment amb la tècnica sinó amb el desig cons­tant d'anar més enllà, de pro­cu­rar arri­bar a allò que El somni –la seva irrupció en el món de la per­for­mance i el cinema– exem­pli­fica, pro­nos­tica i asse­vera: la tota­li­tat, l'òpera culinària com a magma que aglu­tina dis­ci­pli­nes, per­cep­ci­ons i acos­ta­ments a l'eclosió dels sen­tits.

L'ins­tant de què volia par­lar és el del dia que Joan Roca cuina un arròs amb la seva filla. Sols, enmig d'un Celler desert i amb pausa, amb una llum tènue, dis­creta. Tota la cuina –que revo­lu­ci­ona el món– per al pare i la filla, ara con­ver­tida no pas en un san­tu­ari gas­tronòmic sinó en l'espai ama­ble on una filla i un pare enlla­cen les ane­lles de la cadena del temps. Una cadena que es torna eva­nes­cent –sus­pesa en la incer­tesa del futur– quan l'àvia entra al men­ja­dor, men­tre men­gen l'arròs, amb la pri­mera jaqueta d'en Joan, feta a mida, quan era petit, a ca l'Oriol Carbó de Girona. “Per qui serà?”, pre­gunta. Tots els reco­nei­xe­ments mun­dans s'esva­ei­xen davant la sen­zi­llesa antiga d'aquest gest.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia