Opinió

Que siguin europees

Ofereixen la possibilitat de traslladar la política a una dimensió global

S'acos­ten les elec­ci­ons euro­pees i tenim l'opor­tu­ni­tat de situar el debat polític en una escala glo­bal. Aquesta és l'escala que explica la major part dels nos­tres pro­ble­mes (aigua, ener­gia, eco­no­mia, ocu­pació) i l'espai on hauríem d'anar a cer­car les solu­ci­ons (polítiques ambi­en­tals, de cohesió, de desen­vo­lu­pa­ment). Sóc cons­ci­ent de la pressió que els debats cata­lans exer­cei­xen sobre les elec­ci­ons euro­pees, però també de la neces­si­tat de tras­lla­dar la política a un àmbit cru­cial per cons­truir un futur de benes­tar. No té massa sen­tit decla­rar-se euro­pe­ista con­vençut per, tot seguit, no par­lar d'Europa ni durant les elec­ci­ons euro­pees.

Ja fa més d'una dècada, el sociòleg ale­many Ulrich Beck ens indi­cava com, situ­ats en el tom­bant del mil·lenni, l'essència del poder radi­cava en la “capa­ci­tat de mar­xar”. Així, en un món glo­ba­lit­zat, els actors econòmics mos­tren el seu poder a través de la seva manca d'arre­la­ment ter­ri­to­rial o, altra­ment, de les pos­si­bi­li­tats que tenen de des­plaçar-se quan aquest no els ofe­reix les con­di­ci­ons desit­ja­des. El poder d'aquests actors és tal que no els cal ni nego­ciar, doncs en tenen prou dei­xant clar que o bé s'accep­ten les seves con­di­ci­ons o ja tro­ba­ran un altre lloc on ho facin. En canvi, expli­cava el mateix autor, la política està anco­rada al ter­ri­tori, sense cap pos­si­bi­li­tat de mar­xar. El seu poder, con­seqüent­ment, és minso i limi­tat. La política, reclosa en unes fron­te­res que redu­ei­xen els seus mar­ges de mani­o­bra, és una mena d'equip de segona regi­o­nal obli­gat a jugar la Cham­pi­ons. I sem­pre perd. En aquest par­tit desi­gual entre actors econòmics i polítics, sovint es qua­li­fica els pri­mers de com­pe­tents i els segons, d'incom­pe­tents. Em sem­bla una gene­ra­lit­zació abu­siva. En canvi, allò que efec­ti­va­ment els dife­ren­cia és que uns són impo­nents i els altres són impo­tents. Uns tenen poder i els altres no.

Davant d'aquesta situ­ació, les per­ma­nents recla­ma­ci­ons a la política per tal que abordi satis­factòria­ment els múlti­ples assump­tes que ens pre­o­cu­pen és com dema­nar peres al pomer. De fet, per reblar el clau, bona part de les estratègies dels dar­rers temps més que reforçar el poder de la política ten­dei­xen a debi­li­tar-lo, limi­tant encara més la seva capa­ci­tat de res­posta. És freqüent, així, res­pon­dre a la impotència de la política bus­cant con­sol en esca­les locals. Els refu­gis comu­ni­ta­ris a través dels quals es des­ple­guen múlti­ples experiències d'inno­vació social (horts comu­ni­ta­ris, bancs de temps, coo­pe­ra­ti­ves de con­sum) són res­pos­tes que, tot i els seu indub­ta­ble valor, se situen en una escala que les fa impo­tents; inca­pa­ces de fer ni tan sols una petita esgar­rin­xada als actors econòmics que aca­pa­ren el poder glo­bal.

De manera simi­lar, resulta sor­pre­nent com en aquest món glo­bal pro­li­fe­ren les invo­ca­ci­ons naci­o­nals. I no em refe­reixo només a Cata­lu­nya i Espa­nya. La política es refu­gia en ban­de­res que repre­sen­ten anco­ra­ments ter­ri­to­ri­als, pro­cla­mant així la seva inca­pa­ci­tat per jugar la Cham­pi­ons i la seva impotència per resol­dre els pro­ble­mes de la ciu­ta­da­nia. Una estratègia de refugi que, com en el cas ante­rior, con­sis­teix final­ment a aco­tar el poder de la política (ter­ri­to­ri­a­lit­zada) i entro­nit­zar el poder de l'eco­no­mia (glo­ba­lit­zada).

Les pro­pe­res elec­ci­ons són euro­pees i ens ofe­rei­xen la pos­si­bi­li­tat de tras­lla­dar la política a una escala glo­bal, de cons­truir un poder capaç de jugar un par­tit més equi­li­brat amb aquells actors que avui estan defi­nint les dinàmiques dels nos­tre món glo­ba­lit­zat. Mal­me­tre aquesta pos­si­bi­li­tat con­ver­tint –ara i sem­pre– les elec­ci­ons euro­pees en un moment elec­to­ral on trac­tem assump­tes d'escala local o naci­o­nal, fa un flac favor a les pos­si­bi­li­tats d'abor­dar els grans rep­tes que tenim com a soci­e­tat. Quan tenim la pos­si­bi­li­tat d'aug­men­tar l'escala de la política, sem­bla que ens entes­tem en tor­nar a reduir-la. Després acu­sa­rem als polítics d'incom­pe­tents, però abans, nosal­tres matei­xos els hem con­dem­nat a la impotència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia