Aprofitarem l'oportunitat

A par­tir d'ara, i cada cop amb més inten­si­tat, les pro­vo­ca­ci­ons que ens arri­ba­ran, des dels dife­rents sec­tors uni­o­nis­tes, seran contínues. Hem d'estar pre­pa­rats per no caure-hi i per no per­dre de vista, en cap moment, quin és el nos­tre objec­tiu i quin és el camí per asso­lir-lo. I en el camí per arri­bar a la inde­pendència hem d'evi­tar caure en pro­vo­ca­ci­ons fetes, expres­sa­ment, amb la intenció que hi cai­guem. Ens hem de man­te­nir al marge de dis­cus­si­ons que no apor­ten res a la con­so­li­dació del procés i no caure en el parany de res­pon­dre a acti­tuds pro­vo­ca­do­res, que només ser­vei­xen per ence­tar polèmiques inútils i per fer-nos per­dre temps i ener­gies.

Les decla­ra­ci­ons del senyor Anto­nio Fernández, res­pon­sa­ble d'Eco­no­mia del govern d'Extre­ma­dura, sobre les balan­ces reals de la seva comu­ni­tat eren clara­ment una pro­vo­cació. Va mos­trar un vídeo per expli­car que de balan­ces n'hi ha de mol­tes menes i que les pre­sen­ta­des per Extre­ma­dura “demos­tren que el con­cepte de balança ha de ser més ampli si volem cons­truir una Espa­nya més forta, més sòlida i més unida”. Evi­dent­ment, com que ni les decla­ra­ci­ons ni les balan­ces que van pre­sen­tar no s'aguan­ta­ven per enlloc, ben aviat van reconèixer que no eren unes balan­ces fis­cals.

Les decla­ra­ci­ons del senyor Fernández pre­te­nien pro­vo­car-nos, pre­te­nien pro­vo­car el govern de Cata­lu­nya i pro­vo­car els cata­lans, també ho pre­te­nien les que va fer, a Madrid, el pre­si­dent de la Junta d'Extre­ma­dura, el senyor José Anto­nio Monago, quan va dir que no tenia res en con­tra de Cata­lu­nya, però que “la pela és la pela”. A veure si aquesta frase dita en català, a Madrid, i refe­rint-se a Cata­lu­nya no pre­te­nia con­ti­nuar la pro­vo­cació ini­ci­ada pel seu res­pon­sa­ble d'eco­no­mia. També les parau­les del minis­tre José Manuel García-Mar­ga­llo dient que una Cata­lu­nya inde­pen­dent “vaga­ria per l'espai pels segles dels segles”, volien ser una pro­vo­cació, però van aca­bar fent riure.

La res­posta a aques­tes decla­ra­ci­ons la conei­xem tots, l'hem pen­sat i alguns fins i tot han estat a punt de con­tes­tar, a punt de caure en la pro­vo­cació, però no ho hem fet. Hem demos­trat que estem pre­pa­rats per afron­tar el repte que tenim en aquests vuit mesos jus­tos que ens que­den d'aquí al 9 de novem­bre. Vam demos­trar una gran madu­resa com a poble i com a ciu­ta­dans en no con­tes­tar cap d'aques­tes pro­vo­ca­ci­ons, més enllà de comen­ta­ris irònics a les xar­xes soci­als. Hau­rem de con­ti­nuar demos­trant aquesta gran madu­resa durant tot el procés.

Qual­se­vol situ­ació o experiència, per més allu­nyada que esti­gui del nos­tre con­text, serà bona per com­pa­rar-la amb el procés català, sem­pre que en sor­tim per­ju­di­cats. Alguns es van esforçar molt per com­pa­rar-nos amb Ucraïna, quan es van ini­ciar les alte­ra­ci­ons de l'ordre i els dis­tur­bis a la plaça Mai­dan de Kíev, per fer veure que el procés català podia desem­bo­car en una situ­ació simi­lar. L'objec­tiu era fer-nos aga­far por i mos­trar que la inde­pendència pro­voca ines­ta­bi­li­tat, però ràpida­ment i de manera ferma vam rebut­jar la com­pa­ració i vam evi­tar ini­ciar-ne debats. Ara, amb Cri­mea pas­sarà exac­ta­ment el mateix, inten­ta­ran com­pa­rar el que passa en aque­lla península amb el procés català. La nos­tra res­posta ha de ser la mateixa, rebut­jar de soca-rel les com­pa­ra­ci­ons i no con­tes­tar ni pro­vo­car dis­cus­si­ons estèrils i inútils que no bene­fi­ci­a­rien en res ni el nos­tre procés ni el nos­tre país.

L'actu­ació de Cata­lu­nya ha estat digna d'elogi en diver­sos mit­jans de comu­ni­cació inter­na­ci­o­nals i la imatge que pro­jec­tem al món ha millo­rat nota­ble­ment en els dar­rers temps. Diver­ses orga­nit­za­ci­ons han lloat el nos­tre com­por­ta­ment. Hi ha hagut un canvi notori entre la visió de Cata­lu­nya i del nos­tre procés que tenia la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal un any enrere i la que té en aquests moments, i cal que con­ti­nuem per aquest camí.

Hem de demos­trar la sin­gu­la­ri­tat del nos­tre procés defu­gint com­pa­ra­ci­ons amb altres pro­ces­sos d'altres indrets del món. El nos­tre cas és sin­gu­lar i dife­rent de qual­se­vol altre i només es pot jut­jar en el nos­tre con­text i tenint en compte la nos­tra història, la nos­tra cul­tura i la nos­tra situ­ació geo­política. Hem de remar­car que Cata­lu­nya mai no ha deci­dit for­mar part de l'Estat espa­nyol, la nos­tra situ­ació política és con­seqüència d'una guerra que vam per­dre, el 1714, però mai no hem renun­ciat al nos­tre dret d'auto­de­ter­mi­nació. Sem­pre que hem pogut hem inten­tat recu­pe­rar l'auto­go­vern. Ara en tenim l'opor­tu­ni­tat històrica, perquè vivim en democràcia i perquè for­mem part de la Unió Euro­pea. I l'apro­fi­ta­rem.