Lliçons apreses

Sis anys de pro­funda crisi ens han dei­xat molt de temps per refle­xi­o­nar. Què vam fer mala­ment perquè hàgim hagut de supor­tar aquest cal­vari, amb uns ele­vats cos­tos estruc­tu­rals, empre­sa­ri­als i labo­rals? Una cor­recta anàlisi ens evi­tarà tor­nar a repe­tir els errors pas­sats. Els que han inten­tat fer-la tre­uen una pri­mera con­clusió: uns tipus d'interès massa bai­xos són el més sem­blant a un glo­bus al cos­tat d'una font de calor. Es va inflant i inflant fins que al final esclata si ningú allu­nya l'escal­for. Ara, uns tipus d'interès bai­xos enmig d'un procés de recu­pe­ració econòmica mun­dial pot ser un còctel que a poc a poc ens porti a una situ­ació de sobre­en­deu­ta­ment, el mateix feno­men que va des­en­ca­de­nar la pit­jor recessió des de feia dècades.