La mare Rússia

La majo­ria de cri­me­ans (excepte la mino­ria tàtara) han anat a votar con­tents i con­fi­ats que tor­na­ran a for­mar part de Rússia. Les imat­ges que arri­ba­ven ahir de velle­tes ado­ra­bles recla­mant que se sen­tien rus­ses i que mai s'hau­rien ima­gi­nat tor­nar a la mare pàtria gai­rebé feien enten­drir. Però els des­as­tres de la Segona Guerra Mun­dial van ser tan impor­tants que es fa difícil impar­tir justícia en un ter­ri­tori on hi va haver depor­ta­ci­ons i exter­mi­nis mas­sius. Cri­mea ha acon­se­guit en pocs dies orga­nit­zar un referèndum amb urnes de vidre i amb el cens actu­a­lit­zat. Les for­mes i la invasió mili­tar, però, inva­li­den un procés que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal es mira amb estu­por. Tot és tenir amics pode­ro­sos...