La columna
El Greco d'Olot
Fa molts anys, el rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot em va deixar accedir a una habitació recòndita i obscura i em va mostrar amb gran sigil el quadre original d'El Greco que s'hi guardava envoltat de misteri. Procedia del convent que els caputxins havien abandonat l'any 1835, i representava el Crist amb la creu al coll camí del Calvari. Per protegir l'obra dels lladres, l'havien col·locat darrere d'una reixa matussera de gruixudes barres de ferro i havien tancat l'habitació amb pany i clau.
Vaig contemplar-la, doncs, com a través de la finestra enreixada del calabós del pretori on Jesús acabava de ser assotat i vexat. Curiosament, però, la seva figura no mostrava cap rastre de sang ni de tortura; no semblava una víctima, sinó un vencedor de la mort en la plenitud de la glòria.
Aquesta visió peculiar de la passió de Crist va ser un tema predilecte de Domenikos Theotokópoulos; en va fer diverses versions, que es troben escampades pel món: al Mnac, al Prado, al Metropolitan de Nova York i al Nacional de Buenos Aires. L'historiador de l'art José Camón Aznar n'alaba la humitat lluminosa dels ulls i la sensibilitat de les mans afilades que, més que sostenir-la, semblen abraçar la creu.
Ara, per fi, quan es compleixen quatre -cents anys de la mort del pintor de Creta, Olot ha alliberat la seva obra de la presó de la reixa i l'ha convertit en la peça central del museu de la parròquia, instal·lat en una capella lateral del temple. Amb motiu del quart centenari s'exposen a Toledo obres mestres d'El Greco procedents de París, Londres, Roma, Copenhaguen, Nova York, Washington, Barcelona i Madrid. El Greco d'Olot, però, no es mourà del seu lloc: romandrà com una icona del geni en una terra d'artistes, rodejat de pintors de sants com Panyó, d'escultors de sants com Amadeu i de fabricants de sants com Berga i Vayreda, que també van escampar les seves imatges per tots els racons del món.
