Opinió

Alcaldes que escriuen

És bo que retem un homenatge a tots aquells que escriuen sobre el seu país i el seu territori, mantenen un ofici, i governen exemplarment pobles i ciutats

Cada vegada que em cau a les mans un lli­bre o un arti­cle escrit per un alcalde el cap em du a un record entra­nya­ble de Josep Maria Reca­sens i Comes, que fou l'alcalde de Tar­ra­gona de 1979 i que ja tenia al dar­rere una àmplia bibli­o­gra­fia sobre la seva ciu­tat i sobre el seu ter­ri­tori, sobre els orígens, sobre les fonts, sobre l'aigua, l'orga­nit­zació muni­ci­pal o el fun­ci­o­na­ment del cor­re­gi­ment o la guerra del Francès. Una tasca que li venia d'abans, que con­ti­nu­a­ria men­tre fou alcalde i que va seguir fins al seu traspàs recent.

Que un alcalde escri­gui em sem­bla un exer­cici salu­da­ble, i si a més es tracta d'alcal­des amb ofici, amb una feina que ve d'abans i seguirà després del seu man­dat democràtic, em sem­bla una qüestió necessària i posi­tiva per remar­car la tran­si­to­ri­e­tat del càrrec públic. Tro­baríem molts casos de polítics que escri­uen i en la nos­tra història recent hi ha exem­ples d'alcal­des his­to­ri­a­dors. N'esmento un de cada punta del país, només a títol d'exem­ple. D'una banda, Pere Muñoz, que ha estat alcalde de Flix i que ha escrit i publi­cat lli­bres sobre les Ter­res de l'Ebre, el riu, l'eco­no­mia i la història i el seu muni­cipi; de l'altra, Rosa Maria Moret, mes­tra, que ha escrit diver­sos lli­bres sobre muni­ci­pis i rea­li­tats històriques de l'Alt Empordà i que ha estat alcal­dessa de Rabós d'Empordà.

Sé que esmen­tant aquests noms puc ser injust de silen­ciar-ne d'altres. Però volia només obrir l'arti­cle sobre aquest tema amb una referència per­so­na­lit­zada abans d'entrar en els lli­bres i els alcal­des o alcal­des­ses que m'han sug­ge­rit l'arti­cle.

En pri­mer lloc, Llo­renç Fer­rer Alòs, alcalde de Navar­cles, que ha publi­cat recent­ment Eines i fei­nes de pagès (Brau, 2013). Un lli­bre amb foto­gra­fies i dibui­xos excel·lents, una guia pel món rural, un inven­tari dels can­vis tec­nològics i de la sig­ni­fi­cació de les fei­nes del camp, de l'evo­lució dels con­reus i, en defi­ni­tiva, una eina, també el lli­bre, per enten­dre la vida a pagès. El camp, el bosc, el trans­port, el secà i el rega­diu tran­si­ten pels ulls i la mirada igual com el reper­tori de les dife­rents eines per a les dife­rents fei­nes i la referència als cen­tres i museus on podem tro­bar una mos­tra física d'aquest reper­tori. Amb ante­ri­o­ri­tat el mateix Fer­rer-Alòs havia escrit Page­sos, rabas­sai­res i indus­tri­als a la Cata­lu­nya Cen­tral (s. XVIII-XIX) (1987), o més recent­ment Hereus, pubi­lles i caba­lers. El sis­tema d'hereu a Cata­lu­nya (2007).

En segon lloc, vaig pen­sar imme­di­a­ta­ment en Maria Soler Sala, perquè en alguna ocasió visi­tant Abrera, d'on és alcal­dessa, m'havia par­lat de la seva feina d'his­to­ri­a­dora i de pro­fes­sora a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i perquè la Rosa Lluch també me n'havia par­lat. Des de tre­balls monogràfics sobre Abrera mateix com L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi històric i arqueològic. (2000), pas­sant per lli­bres de divul­gació o ins­tru­men­tals (atles, dic­ci­o­na­ris i cro­no­lo­gies), fins a un tre­ball molt més espe­ci­a­lit­zat entorn del feu­da­lisme i la nucle­ació pobla­ci­o­nal al com­tat de Bar­ce­lona i sin­gu­lar­ment vin­cu­lats amb la seva tesi doc­to­ral, Els espais d'inter­canvi. El mer­cat en el procés de gènesi i con­so­li­dació del feu­da­lisme al com­tat de Bar­ce­lona (segles IX-XIII), defen­sada l'any 2003 a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona.

I final­ment, amb un regis­tre més novel·lat però clara­ment en el ter­reny de la novel·la històrica, em vull refe­rir, i amb un afecte gironí ben espe­cial, a l'alcalde d'Olèrdola, Josep Tort Mira­lles, que ha dedi­cat un lli­bre a Mir Geri­bert. El príncep rebel (2012), una novel·la sobre una època con­vulsa, domi­nada en molts aspec­tes per la potent i bri­llant per­so­na­li­tat d'Ermes­senda de Car­cas­sona (vet aquí la con­nexió giro­nina), i carac­te­rit­zada per les ten­si­ons entre una nova noblesa emer­gent i el vell poder mili­tar i jurídic del comte. Mir Geri­bert, el príncep d'Olèrdola, allu­nyat de les velles estruc­tu­res de la Cata­lu­nya Vella es mourà en terra de fron­tera amb una fle­xi­bi­li­tat rebel que posarà en difi­cul­tats el sis­tema esta­blert que qüesti­o­narà sovint. Un lli­bre molt atrac­tiu.

Alcal­des que escri­uen, amb ofici i no escrits de cir­cumstàncies. Només alguns exem­ples. Ara que un cop més el poder des de dalt vol posar en entre­dit el pes dels governs locals, és bo que retem un home­natge a tots aquells que escri­uen sobre el seu país i el seu ter­ri­tori, man­te­nen un ofici, i gover­nen exem­plar­ment pobles i ciu­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia