Opinió

De set en set

El nostre Suárez

L'any 1976, en plena tran­sició vers la democràcia i en plena efer­vescència per la reha­bi­li­tació del català, el pre­si­dent del govern espa­nyol (Adolfo Suárez), mit­jançant unes decla­ra­ci­ons al set­ma­nari francès Paris Match, mani­festà que la llen­gua cata­lana man­cava de capa­ci­tat per fun­ci­o­nar com a llen­gua científica. L'exem­ple que ho con­fir­mava era la impos­si­bi­li­tat de redac­tar-hi un “estudi sobre física nuclear”.

Les decla­ra­ci­ons de Suárez, que pro­vo­ca­ren un gran rebom­bori en els medis de la cul­tura cata­lana i la premsa n'anà plena durant dies i dies, ja no res­po­nien a l'ide­ari romàntic con­sis­tent a lloar una llen­gua i un poble per sobre de quals­se­vol altres. A la fi del segle XX el món s'havia con­ver­tit en un espai més obert i els argu­ments són nous: “alguns idi­o­mes seran (i d'altres no) «inter­na­ci­o­nals», de «comu­ni­cació» i de «progrés»”. Amb un estat al dar­rere i una comu­ni­tat lingüística for­mada per 300 mili­ons de par­lants, Suárez no va creure neces­sari recórrer a argu­ments impe­ri­a­lis­tes o colo­ni­a­lis­tes per abo­car el català a la cate­go­ria de llen­gua inútil; va optar per un mètode més sofis­ti­cat i per­su­a­siu: el de l'extensió dels pre­ju­di­cis lingüístics. Perquè quan el poder, empès per la ignorància o pels ves­ti­gis romàntics de la iden­ti­fi­cació entre llen­gua i poble, afirma que hi ha llengües més cul­tes i menys cul­tes, més inter­na­ci­o­nals i menys inter­na­ci­o­nals, més pro­gres­sis­tes i menys pro­gres­sis­tes, sem­pre les llengües que són “més” són les del poder mateix i les que són “menys” són les altres. Res a veure amb la igual­tat lingüística.

La llen­gua cata­lana, sot­mesa a l'hos­ti­li­tat secu­lar exògena (i n'hi podríem afe­gir una altra d'endògena), i la comu­ni­tat lingüística cata­lana, havent patit per impo­sició la diglòssia humi­li­ant que supo­sava recórrer al cas­tellà per a les fun­ci­ons altes i reser­var el català per a l'ús col·loquial, per a la inti­mi­tat, eren can­di­da­tes per­fec­tes a for­mar part del para­digma de la llen­gua inútil, sense com­petència lingüística. No obs­tant això, la pro­fe­cia sua­rista era fal­sa­ble i això no ha pas­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia