Opinió

A fregir espàrrecs

Anar a caçar espàrrecs de marge no és només una aventura presencial, sinó també una vivència mental i sensorial

Cata­lu­nya és terra d'espàrrecs. No em refe­reixo a la Cata­lu­nya ves­tida de ciment, que fa de les infra­es­truc­tu­res la mesura de totes les coses, sinó a la Cata­lu­nya embos­cada, des­co­ne­guda o igno­rada. A diferència dels bolets, que han tin­gut l'honor de pro­ta­go­nit­zar un pro­grama de la tele­visió naci­o­nal durant una desena de tem­po­ra­des, als espàrrecs se'ls ha cas­ti­gat amb la indi­ferència més abso­luta. Em refe­reixo als espàrrecs de marge, una exqui­si­desa gas­tronòmica i un plaer dura­dor en temps de pla­ers efímers.

Dels tres tipus d'espàrrecs que conec, a mi els únics que m'interes­sen són els espàrrecs de marge. Res a veure amb els espàrrecs blancs, de pot, que es tro­ben a les llei­xes dels super­mer­cats i altres boti­gues de que­viu­res. Ni tam­poc amb els espàrrecs cul­ti­vats, els dels manats sub­jec­tats per una goma elàstica per la part cen­tral. No dubto que els espàrrecs blancs i els cul­ti­vats facin el fet per a la cuina d'emergència o la de dis­seny i que, a més, deuen acom­plir les direc­ti­ves sanitàries sobre la comer­ci­a­lit­zació ali­ments. Però són pro­duc­tes dis­gus­tats i des­con­tex­tu­a­lit­zats, que exer­cei­xen una funció simi­lar a la del prêt-à-por­ter a la moda.

Anar a caçar espàrrecs de marge és una de les aven­tu­res més valen­tes i alhora incer­tes que hi ha. És sem­blant a les aven­tu­res cava­lle­res­ques, sense una ruta fixada, dei­xant a l'atzar el temps i els llocs, i amb l'únic ànim d'impo­sar el bé sobre el mal. L'espàrrec de marge és un ésser alhora estàtic i dinàmic. A diferència del bolet, un per­so­natge ras­trer que amb la vista només pots loca­lit­zar abai­xant la mirada a terra, l'espàrrec de marge creix cer­cant la claror i tant t'arriba a la sola de la sabata com et mira als ulls cara a cara, des­a­fi­ant. L'espàrrec de marge és inno­cent quan es mos­tra inde­fens a tocar de l'arrel d'una espar­re­guera, o és aguer­rit quan s'escuda entre les bar­dis­ses d'un sota­bosc espès. Embar­dis­sar-se per cap­tu­rar un únic espàrrec de marge soli­tari que treu el cap pro­vo­ca­dor entre les rome­gue­res és un com­bat noble que acos­tuma a aca­bar amb el caçador nafrat, amb el roig viu de la sang en con­trast amb el verd intens del premi a les mans. Per con­tra, hi ha els epi­so­dis dels espàrrecs de marge caçats en ter­renys cre­mats. Aquests exem­plars, reu­nits en poblat, tenyits d'un color mora­denc, amb grui­xos espec­ta­cu­lars, són la recom­pensa més pre­uada, no al tre­ball o a l'esforç, sinó a la tra­jectòria del caçador ambu­lant. Si plou en aquest inici de pri­ma­vera, un lloc ideal per anar a caçar espàrrecs de marge amb garan­ties d'èxit serà tota la zona que aquest mes ha patit l'incendi del Baix Empordà: en ter­mes de Vall-llo­brega, Calonge i Palamós.

Anar a caçar espàrrecs de marge no és només una aven­tura pre­sen­cial, sinó també una vivència men­tal i sen­so­rial. Els veus abans de veure'ls i els veus després de veure'ls. A pas, fent tràveling amb la mirada, esca­ne­jant la forest, la cerca de l'espàrrec de marge s'assem­bla a la cerca de Goo­gle: intro­du­ei­xes la imatge que bus­ques, i la loca­lit­zes, coin­ci­dent. I l'afe­gei­xes. Després, de nit al llit, amb el pri­mer tan­car d'ulls, veus espàrrecs de marge. D'altres comp­ten xais. La com­pu­ta­dora per­so­nal no s'atura: el cer­ca­dor men­tal mos­tra més resul­tats.

A mi, de la manera que més m'agra­den els espàrrecs de marge és en forma de truita. Calen un parell d'ous dels de veri­tat, sense el codi imprès a la closca. Uns quants espàrrecs de marge, en funció dels que puguem dis­po­sar i amb com més gene­ro­si­tat millor. Els espàrrecs s'han d'escuar sense manies i pas­sar-los sota l'aixeta. Els tallem a dis­creció i els fre­gim amb molt poc oli, molt poc temps, només fins que l'olor d'espàrrec pugi i ens delecti. Batem els ous, pri­mer la clara i hi afe­gim la fre­gida. I ja podem fer la truita, amb la pae­lla molt calenta. La truita d'espàrrecs de marge és un plaer indes­crip­ti­ble. Una menja sense importància. Una pitança qual­se­vol. Un caprici que es poden rega­lar alguns abans d'anar tot­hom a fre­gir espàrrecs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia