Opinió

La revolta de les guineus

L'Estat espanyol ha estat, i vol continuar sent, l'eriçó coactivament unificador de les guineus del seu territori

Fa uns sei­xanta anys, Isa­iah Ber­lin va publi­car L'eriçó i la gui­neu, un assaig sobre la visió històrica de Tols­toi. És un lli­bre molt britànic, diver­tit i eixu­ta­ment ins­truc­tiu. La pro­po­sició de Ber­lin par­teix de divi­dir artis­tes i filòsofs en les cate­go­ries d'“eriçons” i “gui­neus”. Els eriçons serien gent sor­ruda, amb una visió cen­tral única, regida per un prin­cipi que dóna sen­tit a tot el que són i diuen: Plató, Lucreci, Dante, Pas­cal, Hegel, Dos­to­ievsky, Nietz­sche, Ibsen, Proust. En canvi, les gui­neus per­se­gui­rien molts objec­tius, en gene­ral, incon­ne­xos i con­tra­dic­to­ris, lli­gats només pels fets i orfes de prin­cipi moral o estètic: Aristòtil, Heròdot, Mon­taigne, Erasme, Molière, Goethe, Puixkin, Bal­zac, Joyce. (Què serien Llull o March, Ver­da­guer o Mara­gall, Car­ner o Pla, dins d'aquesta ima­ginària clas­si­fi­cació biològica: eriçons o gui­neus?)

El pro­blema, segons Ber­lin, comença quan un cre­a­dor com Tols­toi, gui­neu per dots i rea­lit­za­ci­ons, s'entesta a ser eriçó per con­vic­ci­ons teòriques. Neix, ales­ho­res, un con­flicte entre el seu talent i les seves opi­ni­ons, que és una deri­vació de la lluita entre la rea­li­tat de la vida moral –il·lusòria­ment real– i les lleis que ho gover­nen tot –real­ment inac­ces­si­bles–. (I qui gosi afir­mar que pot arri­bar a conèixer aques­tes lleis, sigui un científic, un his­to­ri­a­dor o un filòsof, serà un impos­tor.) Però també hi ha, com recorda el poeta W.H. Auden al mateix Ber­lin, escrip­tors que vol­drien impo­sar una fèrria uni­tat al seu art, perquè no la poden tro­bar en la vida. (Henry James en seria un exem­ple; Car­les Riba, un altre; Espriu se'n surt per la tan­gent, amb els dos esce­na­ris de Pri­mera història d'Est­her.) Si volguéssim apli­car aques­tes metàfores de Ber­lin a la vida de la huma­ni­tat, hi tro­baríem una bar­reja de for­mes con­cre­tes i diver­ses de vida (“gui­neus”) a les quals hem vol­gut dotar d'uns sis­te­mes uni­fi­ca­dors abs­trac­tes (“eriçons”) a través de la ciència i la cul­tura. Tre­balls inútils, segons el pes­si­mista Tols­toi, per a qui el pro­blema del movi­ment històric està lli­gat al poder que uns homes exer­cei­xen sobre uns altres. Però, què és poder?, com s'adqui­reix?, es pot trans­fe­rir?, es tracta només de la força física?, o també de la força moral?

Els estats moderns (eriçons) van aparèixer per recloure i domes­ti­car tota mena de gui­neus –pobles, ins­ti­tu­ci­ons, llengües, grups soci­als, tra­di­ci­ons, símbols...– escam­pa­des per un ter­ri­tori deter­mi­nat, d'acord amb una única visió del món –una fèrria uni­tat naci­o­nal, en defensa del bé comú i con­tra els interes­sos par­ti­cu­lars–. (Lli­gat a aquest dis­seny, sem­pre hi apa­reix Maquia­vel, que, tan­ma­teix, sen­tia entu­si­asme per una nació guer­rera que gau­dia, segons ell, d'una lli­ber­tat com­pleta, jun­ta­ment amb la puresa i la modèstia dels cos­tums: els suïssos.)

No cal dir que, en el con­text penin­su­lar, l'Estat espa­nyol (uni­dad de des­tino en lo uni­ver­sal) ha estat, i vol con­ti­nuar sent, l'eriçó coac­ti­va­ment uni­fi­ca­dor de les gui­neus del seu ter­ri­tori. I què hi ha de Cata­lu­nya, una gui­neu tràgica? S'està pre­pa­rant un futur d'eriçó? (No cal obli­dar que els renai­xen­tis­tes veien en l'eriçó la repre­sen­tació de l'amor patern, perquè collia, amb les seves pues, els grans de raïm que els seus petits devo­ra­ven amb ànsia al cau.)

Si poguéssim ser gui­neus vitals i diver­ses, orga­nit­za­des per un prin­cipi regu­la­dor uni­ver­sal... Però, amb l'escam­pada gene­ral i social reg­nant, pro­ducte de la pèrdua d'auto­ri­tat de l'Estat uni­ver­sal eriçó, les coses no són clares.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia