Els costos no ho són tot

Ja hi tor­nem a ser. Quan les empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals han de deci­dir una inversió impor­tant, uti­lit­zen totes les seves armes per estal­viar-se diners i maxi­mit­zar els bene­fi­cis. Una de les més uti­lit­za­des és fer com­pe­tir dues plan­tes del mateix grup amb l'objec­tiu de forçar una rebaixa dels cos­tos labo­rals. No cal que ens deta­llin les diferències sala­ri­als entre Bra­tis­lava i Mar­to­rell. Aquest no ha de ser –i no és– el cri­teri essen­cial per més que es porti a les tau­les de nego­ci­ació. Els direc­tius conei­xen les qua­li­tats estratègiques, logísti­ques, pro­duc­ti­ves, i també de qua­li­fi­cació del per­so­nal i de com­pe­ti­ti­vi­tat de la indústria auxi­liar de la planta cata­lana, i no poden dei­xar esca­par l'opor­tu­ni­tat que el nou model tin­gui les màximes pres­ta­ci­ons.