Ara ens en sortirem

Durant els pro­pers mesos, espe­ci­al­ment d'aquí a la con­sulta del 9 de novem­bre, hau­rem de vèncer molts obs­ta­cles, ens tro­ba­rem molts esculls que hau­rem de pre­ve­nir. Molts ens vin­dran de fora, però n'hi haurà que vin­dran de les nos­tres files. La falta d'auto­es­tima, la des­con­fiança en la nos­tra pròpia força i en la nos­tra capa­ci­tat de mobi­lit­zació i orga­nit­zació poden ser un escull en el nos­tre camí. I com que això ho saben els nos­tres adver­sa­ris s'estan mul­ti­pli­cant, i cada vegada seran més, les veus que diran que, mal­grat que tenim raó i que cal fer can­vis en les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i Espa­nya, la inde­pendència és tan difícil i com­pli­cada que és pre­fe­ri­ble bus­car altres sor­ti­des avan­tat­jo­ses per a les dues parts.

No us ho cre­gueu. El més difícil gai­rebé ja ho hem fet, hem recu­pe­rat i refer­mat la con­fiança en nosal­tres, en la nos­tra pròpia força. L'Onze de Setem­bre de 2012 no només vam demos­trar que érem molts els que volíem un estat lliure i sobirà, sinó que vam can­viar un govern, aju­dats per l'Estat espa­nyol, és cert, en negar-se a dia­lo­gar sobre el pacte fis­cal, però sense la nos­tra mani­fes­tació històrica no hau­ria estat pos­si­ble. I ara hi tor­na­rem, tor­na­rem a pro­vo­car can­vis qua­li­ta­tius i trans­cen­dents i serà més fàcil, perquè tenim la majo­ria dels nos­tres par­la­men­ta­ris com­pro­me­sos en el procés. En aquell moment no dis­posàvem ni de la com­pli­ci­tat del govern, ni d'una majo­ria par­la­mentària tan com­pro­mesa en la con­sulta i en la cons­trucció d'un nou estat com ho està ara.

Tenim més força que mai i més capa­ci­tat de mobi­lit­zació que mai, perquè ara ja sabem que ho podem fer, que som capaços d'orga­nit­zar actes tan simbòlics, gran­di­o­sos i espec­ta­cu­lars com la Via Cata­lana, que pas­sarà a la història com un dels actes més emblemàtics del procés d'inde­pendència. Aquests dies hem tin­gut l'opor­tu­ni­tat de reviure-la amb la publi­cació de la giga­foto, que ens ha permès retro­bar-nos i recor­dar els moments més emo­tius d'aque­lla històrica jor­nada. L'Onze de Setem­bre del 2012 vam demos­trar que som molts, l'Onze de Setem­bre del 2013 vam demos­trar que som capaços d'orga­nit­zar-nos, que som capaços d'asso­lir qual­se­vol repte que ens pro­po­sem i enguany, el 2014, ha arri­bat l'hora de deci­dir, de demos­trar que som capaços d'exer­cir la nos­tra sobi­ra­nia, la sobi­ra­nia que va apro­var el nos­tre Par­la­ment el pas­sat 23 de gener, i que estem pre­pa­rats per exer­cir-la.

Un altre escull que hau­rem de vèncer seran les contínues pro­vo­ca­ci­ons, cada vegada més exa­ge­ra­des. No hi hem de caure, nosal­tres som la imatge de la Cata­lu­nya pacífica, ale­gre i democràtica de la mani­fes­tació del 2012 i de la Via Cata­lana del 2013, i ho hem de con­ti­nuar sent. És cab­dal que man­tin­guem davant del món la nos­tra manera de fer, hem de con­ti­nuar fent les coses amb il·lusió i espe­rança perquè ja ens hem gua­nyat el dret a vot, és molt difícil que el món ens negui el dret a vot. Hem de con­ti­nuar mos­trant una Cata­lu­nya pacífica, democràtica, ale­gre i dis­po­sada a mobi­lit­zar-se per un país millor per a tots els que hi vivim, vin­guem d'on vin­guem, par­lem com par­lem i ens sen­tim com ens sen­tim.

I, per aca­bar, un altre dels esculls que hau­rem de vèncer és la nos­tra tendència a la indi­vi­du­a­li­tat, creure que uns tenim més raó que uns altres o que la nos­tra raó és més impor­tant que la dels altres, pen­sar que les nos­tres pro­pos­tes o con­vic­ci­ons són millors. En aquest procés és vital man­te­nir la uni­tat, la uni­tat entre tots els que volem la inde­pendència, amb tots els mati­sos que vul­gueu, però hem de saber accep­tar l'opinió de la majo­ria perquè ens hi juguem molt. El més impor­tant és que arri­bem al final del camí i no ho és tant si hi arri­bem d'una manera o d'una altra, qual­se­vol manera, si és abso­lu­ta­ment democràtica i pacífica, és bona. Aquest ha de ser l'espe­rit que ens mogui. I man­te­nir la uni­tat no vol dir que no puguem dis­cre­par de les actu­a­ci­ons del govern o dels par­tits polítics inte­grants del pacte per la con­sulta en molts altres temes, en mol­tes altres qüesti­ons. Hem d'expo­sar i mani­fes­tar les nos­tres divergències com a ciu­ta­dans, perquè cada dia tenim l'opor­tu­ni­tat de cons­truir aquest país, i ho hem de fer, tenim l'obli­gació de con­tri­buir com a ciu­ta­dans a aquesta cons­trucció. Però cal man­te­nir la uni­tat entre govern, Par­la­ment, ins­ti­tu­ci­ons i soci­e­tat civil en tot allò que fa referència al procés sobi­ra­nista i la con­sulta perquè en aquesta uni­tat rau la nos­tra força. No podem obrir cap escletxa per on puguin pene­trar els par­ti­da­ris de la con­tinuïtat, no hem d'ofe­rir-los cap opor­tu­ni­tat que ens debi­liti davant d'Europa i del món, perquè ens debi­li­ta­ria com a poble i tren­ca­ria la nos­tra força davant del món.

D'aquí al 9 de novem­bre hem de tre­ba­llar amb con­vicció, fer­mesa i uni­tat d'acció si volem apro­fi­tar aquesta opor­tu­ni­tat que difícil­ment se'ns tor­narà a pre­sen­tar. Hem espe­rat durant 300 anys i, ara, si ho fem bé ens en sor­ti­rem.