Observar, esperar i abatre

Aquells a qui no agrada que els altres tin­guin idees dife­rents a les seves, solen recla­mar que no es bar­regi la política que no és la seva amb el fut­bol dels equips que no són el seu. Però política i fut­bol tenen molta relació, més enllà del tòpic de la ins­tru­men­ta­lit­zació de les mas­ses. Ara, en hores de con­tra­temps, coin­ci­dei­xen la imatge del Barça i del país, dit sigui sense cap interès de caure en la xim­ple­ria de creure que són el mateix sinó només amb el propòsit d'expli­car que les adver­si­tats for­men part de la història dels tri­omfs.

El Barça és en hores bai­xes, aba­tut en la lliga de la cam­pi­ons, fei­xuc davant els rep­tes que encara li que­den aquesta tem­po­rada i asset­jat mediàtica­ment i jurídica­ment per deses­ta­bi­lit­zar-ne el model que l'ha trans­for­mat de gran a gua­nya­dor. Per una altra banda, la majo­ria social de Cata­lu­nya, que s'ha entes­tat a voler deci­dir els ponts que ens han d'unir o sepa­rar d'Espa­nya, s'ha hagut de veure ter­gi­ver­sada, menys­tin­guda i rebut­jada en una sessió del Congrés dels Dipu­tats que, tot i tenir un final pre­vist, ha estat trista i amarga per l'acti­tud pre­po­tent i demagògica de la majo­ria par­la­mentària.

Si ens haguéssim de refiar de les cròniques que es fan d'una i altra der­rota en els entorns mediàtics pas­cuts pels adver­sa­ris i pels pocànimes, bé es podria creure que no ens queda res més a fer que relli­gar el far­cell i girar cua. Tot­hom sem­bla saber què ha de fer el Barça amb el seu futur i què hem de fer els cata­lans amb el nos­tre. I tots aquests pontífexs coin­ci­dei­xen a indi­car-nos camins de segon ordre, solu­ci­ons de mit­ja­nia que esmor­te­ei­xin les for­ta­le­ses i sub­ju­guin la lli­ber­tat i la per­so­na­li­tat pròpies.

Però no anirà així. Els èxits acon­se­guits fins ara pel Barça i la deter­mi­nació recons­truïda pels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya no són fets pas­sat­gers. Són el fruit d'unes volun­tats de ser que coin­ci­dei­xen en el mètode: tre­ba­llar amb mate­ri­als nobles, ela­bo­rar peça a peça amb pre­cisió i avançar pas a pas sense des­tor­bar-se pel soroll que fan els que ens volen dis­treure i alliçonar. Acu­mu­lant paciència i experiència com un vell caçador que observa, espera i abat.