Llegir per plaer

Com cada any, pun­tual, l'entra­nya­ble festa de Sant Jordi ens invita a una tri­ple cele­bració de la cul­tura: lle­gir libres, lle­gir en català i lle­gir per plaer. Aquesta festa tan nos­tra arros­sega sem­pre un aire de pri­ma­vera aro­ma­tit­zat per una certa visió dio­nisíaca de la vida, de les rela­ci­ons huma­nes, del mateix acte de lle­gir. La rosa, l'amor, la festa i el lli­bre, qua­tre cares d'un mateix pre­sent que els cata­lans i cata­la­nes ens rega­lem el 23 d'abril.

Lle­gir, diuen els lingüistes, és una de les habi­li­tats que la història neolítica del llen­guatge gràfic ens ha afe­git a les com­petències natu­rals de l'ora­li­tat. Ho tenim assu­mit, però el cos­tum de lle­gir tires de crip­to­gra­mes en superfícies més o menys pla­nes no deixa de ser un estrany mira­cle en l'evo­lució de l'espècie. De fet, hem evo­lu­ci­o­nat ple­gats al compàs de la inten­si­fi­cació de la lec­tura. Les soci­e­tats més cul­tes són les que s'han impo­sat l'apre­nen­tatge uni­ver­sal de les arts de la lec­tura i de la pràctica per­ma­nent de l'acte de lle­gir. Lle­gir per viure més, diria Umberto Eco. Sí, hem après a viure més i millor gràcies al lli­bre. I ara, en la nova era digi­tal, no parem d'exer­ci­tar-nos en la recepció i ree­missió de tex­tos. Les estadísti­ques sobre el crei­xe­ment de lec­tors en tots els seg­ments són indis­cu­ti­bles.

Per això, Sant Jordi és també una parada anual de la comu­ni­tat cata­lana per pre­gun­tar-se quina hau­ria de ser la seva ple­ni­tud lec­tora. Si lle­gir és una de les qua­tre grans com­petències d'una comu­ni­tat de llen­gua, la nor­ma­lit­zació gene­ral del català passa també per les pràcti­ques de lec­tura en la nos­tra llen­gua. Per tant, lle­gim en català? Què lle­gim en català? I com cada any, una opor­tuna enquesta del gremi del lli­bre –Hàbits de lec­tura i com­pra de lli­bres a Cata­lu­nya 2013– ens aporta algu­nes claus de com­prensió, no pre­ci­sa­ment eufòriques.

L'estudi asse­vera que poden lle­gir en català “sense haver de recórrer cons­tant­ment” a un dic­ci­o­nari, gai­rebé el 90% dels cata­lans. Podríem estar pit­jor. Ara bé, quin és l'idi­oma de lec­tura de lli­bres “habi­tual”? Les xifres no poden ser més eloqüents: un 22% en català con­tra un 73,3% en cas­tellà. I la cosa s'agreuja encara més si la pre­gunta es for­mula sobre “el dar­rer lli­bre” lle­git: lla­vors la pro­porció és de 17 con­tra 80. Òbvi­a­ment, aquí tenim un pro­blema: els lec­tors, els edi­tors i els lli­bre­ters, però sobre­tot la comu­ni­tat cata­lana. A 40 anys de la “fabu­losa” tran­sició i amb immersió lingüística a l'escola, tot el que hem acon­se­guit és un escàs 20% de lec­tura en català a Cata­lu­nya?

Amics lec­tors, més enllà de la vin­di­cació de nor­ma­li­tat, la festa del lli­bre és també un cant a la lli­ber­tat indi­vi­dual i al plaer del lle­gir. Una de les sec­ci­ons cen­trals de l'enquesta men­ci­o­nada té un interès sin­gu­lar. Pre­gun­ten als inter­lo­cu­tors aspec­tes sobre el que en diuen la “lec­tura de plaer”. Resulta que entorn de dues ter­ce­res parts dels lec­tors de lli­bres ho fem per plaer, i les dones més que els homes: per exem­ple, del 2010 al 2013 han pas­sat del 61,7 al 67,7% les que així ho decla­ren.

En suma, vin­di­quem la pro­clama fes­tiva de Sant Jordi que ve a dir: hi ha una forma secreta i única de lle­gir, la del plaer soli­tari. La que es con­rea en els jar­dins recòndits de la inti­mi­tat intrans­fe­ri­ble. La lec­tura inútil, que no ser­veix per sobre­viure. Però, és la que t'ajuda a viure més i a saber exer­cir la vir­tut de la pie­tat amb tu mateix i els altres. Fes-ne l'experiència.