Opinió

anàlisi

De la pobresa i les ajudes

Mai cap nació del món ha sor­tit de la pobresa només amb aju­des, recordo haver lle­git en un assaig econòmic fa un temps. En el decurs del lli­bre, hom adver­tia que, de la pobresa, només se'n surt amb l'esforç del tre­ball, i sobre­tot amb el mer­cat, i denun­ci­ava els efec­tes inde­sit­jats dels ajuts indis­cri­mi­nats. El comerç no ha arruïnat mai cap nació i, en canvi, sí que és l'única estratègia per crear riquesa, deia també. La sub­venció, si no és molt con­creta i diri­gida, crea dis­fun­ci­ons que al final reper­cu­tei­xen en la capa­ci­tat pro­duc­tiva. Passa el mateix amb el diner fàcil, que difícil­ment s'inver­teix pro­duc­ti­va­ment. Els països rics ho saben i uti­lit­zen sovint la fal·làcia de la soli­da­ri­tat per man­te­nir els esque­mes pro­tec­tors dels seus mer­cats res­pecte als països pobres. És per això que, des de fa un temps, alguns dels líders afri­cans comen­cen a dema­nar als països rics més mer­cat i menys soli­da­ri­tat. El fet que la pobresa i la sub­venció for­min una mena de cer­cle viciós del qual és molt difícil sor­tir, ens hau­ria de fer pen­sar si les estratègies habi­tu­als són les ide­als per asso­lir l'objec­tiu final, que seria l'auto­no­mia del sub­ven­ci­o­nat. No és fàcil, ho reco­nec, perquè no s'accepta fàcil­ment allò que és bàsic i que diu “només jo t'ajudo si tu t'aju­des”. I a nosal­tres, de tra­dició cris­ti­ana romana, freqüent­ment ens pesa la tra­dició i, com diu Max Weber, som vícti­mes de la “cari­tat catòlica”, que no és altra cosa que la falta d'exi­gir con­tra­par­tida.

Ni els espa­nyols més con­tra­ris a la UE podran negar la gran quan­ti­tat de diners que, en forma de fons de cohesió, han enviat els euro­peus des del 1986. I ara que hi ha molts crítics amb el pro­jecte euro­peu, cal recor­dar-los que han arri­bat uns 125.000 mili­ons d'euros. I el que cal que ens pre­gun­tem és per a què han ser­vit. Per fer algu­nes obres impor­tants que moder­nit­zen el país, per fer mol­tes obres impor­tants que no tenen cap sen­tit ni pro­duc­ti­vi­tat, i per incre­men­tar la cor­rupció fins a nivells insos­pi­ta­bles. Però, tot i aquests diners, con­ti­nuen for­mant part de les regi­ons de la UE amb més atur Anda­lu­sia, que bat tots els rècords, amb el 36,3%; les Canàries, amb el 34%; Extre­ma­dura, amb el 33,7%; Cas­te­lla- la Manxa, amb el 30%, i Múrcia, amb el 29%, quan la mit­jana de la UE és del 10,8%. I si par­lem de l'atur juve­nil, totes regis­tren un per­cen­tatge supe­rior al 65%.

Aquesta set­mana s'ha des­ta­pat una altra inves­ti­gació a Anda­lu­sia que podria supo­sar un des­vi­a­ment frau­du­lent de recur­sos de for­mació a deso­cu­pats que, segons diuen, podria arri­bar als 2.000 mili­ons d'euros. Un afer que s'hau­ria d'afe­gir al cone­gut com a cas dels ERO, de pos­si­ble des­vi­a­ment frau­du­lent de recur­sos que en prin­cipi esta­ven des­ti­nats als atu­rats. I a Anda­lu­sia, en la llista de la cor­rupció, també l'acom­pa­nyen mol­tes altres comu­ni­tats autònomes, la qual cosa ens demos­tra que amb tots aquests diners rebuts fàcil­ment, sumant-hi els de la bom­bo­lla de la cons­trucció i els ajuts inter­ter­ri­to­ri­als, han tin­gut un alt poder des­truc­tiu de l'ètica en la gestió i en la pla­ni­fi­cació, i no han con­tribuït gens en la cre­ació de les bases per a la seva auto­no­mia econòmica. Són comu­ni­tats que estan con­dem­na­des a viure en l'espi­ral de la sub­venció fins que no canviïn de para­digma i s'entri en allò política­ment incor­recte i més incor­recte elec­to­ral­ment de “jo t'ajudo si tu t'aju­des i es limita en el temps”.

Un para­digma que, cal ser sin­cer, és alta­ment impro­ba­ble que es pro­du­eixi. El mot soli­da­ri­tat s'ha per­ver­tit des del moment en què no té límits ni en la quan­tia ni en el temps. I, com altres acci­ons de la vida, els efec­tes inde­sit­ja­bles d'una acció justa feta sense límits és con­dem­nar-los a la pobresa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia