De set en set
‘Delenda est Catalonia'
Vaig conèixer Albert Manent ara farà trenta anys. L'any 1985, Xavier Duran (l'actual director del veterà programa El medi ambient, de TV3) i jo mateix vam rebre l'encàrrec per part del diari El Correo Catalán de fer uns fascicles setmanals amb el títol Històries de la clandestinitat. D'aquell col·leccionable n'han quedat una trentena de quaderns i més de 700 pàgines. Duran i jo vam comptar amb un selecte equip que des de l'inici ens va guiar en la selecció i accés als continguts. Aquella mena de consell editorial estava format per Josep Moya-Angeler (aleshores director del diari), Miquel Sellarès, Jaume Sobrequés i Callicó, Eduard Pons Prades i Albert Manent.
D'aleshores ençà, he mantingut una relació constant amb Albert Manent, amb multitud d'episodis que ara no vénen al cas, tret d'un. Manent, que era un fidel seguidor de la meva trajectòria, primer al diari El Punt, després al diari Avui i ara al diari El Punt Avui, sempre que coincidíem, de comú a Barcelona, em preguntava per l'estat de salut del diari, i jo li havia de respondre, primer, que no el podia informar amb coneixement de causa perquè mai no he format part dels crèdits i sóc un simple col·laborador (habitual, des de l'any 1991). I, segon, li transmetia il·lusió per la manera de treballar dels periodistes i editors tallats pel patró gironí.
Aquesta il·lusió pel país (i fer diaris també és fer país), a banda de sincera, era un reconstituent per a Manent, sobretot a mesura que s'anava fent gran (“un vellet de cabell blanc”, com me'l va definir un dia Sellarès, un gran amic de Manent). Però també era la meva millor manera de retornar-li la il·lusió que ell, Manent, em va encomanar a mi l'any 1985, i que intento mantenir encara ara.
Perquè avui, que no em venia de gust fer un article obituari, simplement el vull finalitzar amb un fragment de Manent, el primer que li vaig llegir i que sovint rellegeixo, Les il·lusions de la resistència: “Les noves generacions amb sentit nacional de vegades es pregunten com vam poder aguantar sense ofec els trenta-set anys de dictadura franquista que, de bon principi, es proposava el genocidi lingüístic i cultural: Delenda est Catalonia.”
