L'alternativa socialista

L'any 2006, enmig de les nego­ci­a­ci­ons d'aquell últim intent d'encaix que va ser l'Esta­tut, alguns diri­gents del PSOE van valo­rar tren­car vin­cles amb el PSC, ales­ho­res lide­rat per Pas­qual Mara­gall, i ater­rar a Cata­lu­nya amb Celes­tino Cor­bacho com a líder. Vuit anys després, es pot dir que els soci­a­lis­tes espa­nyols s'han tro­bat la feina feta per obra i gràcia de Pere Navarro, eri­git en autèntic fumi­ga­dor del sec­tor cata­la­nista del seu par­tit. Perquè ja no par­lem de mino­ria, sinó d'una opo­sició externa que no para de créixer i que està con­dem­nada a fun­dar l'alter­na­tiva soci­a­lista d'esquer­res que reclama una part del país. El destí està escrit, i només falta posar-hi una data que se situarà, segu­ra­ment, després de les euro­pees. S'adme­ten apos­tes.