No ens enganyen

Si fóssim en un estat veri­ta­ble­ment democràtic, ens hauríem d'ale­grar que els par­ti­da­ris de man­te­nir Cata­lu­nya sota el domini d'Espa­nya esti­guin pro­mo­vent un movi­ment ciu­tadà que agrupi tots els que volen man­te­nir aquest esta­tus polític. En una democràcia sense com­ple­xos, això hau­ria de voler dir que accep­ta­rien el repte de deba­tre política­ment aquesta qüestió, no només des de les pla­ta­for­mes d'opinió pública, sinó també mit­jançant les urnes. Però com que no som en un país veri­ta­ble­ment democràtic, tot el que pot pro­vo­car aquesta ini­ci­a­tiva és des­con­fiança i recel.

En pri­mer lloc perquè el nom triat –Soci­e­tat Civil Cata­lana– sem­bla excloure que els seus adver­sa­ris de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana per­ta­nyin també a l'entra­mat d'orga­nit­za­ci­ons ciu­ta­da­nes no ofi­ci­als. Una per­versió ter­mi­nològica equi­pa­ra­ble a con­tra­po­sar rup­tura amb lega­li­tat, inde­pen­den­cia amb des­feta i con­vicció amb ràbia, tal com fa aquesta pla­ta­forma en el seu dis­curs de pre­sen­tació.

Sego­na­ment, perquè aquesta SCC no s'afe­geix a la demanda d'una con­sulta refe­rendària mit­jançant la qual es puguin comp­ta­bi­lit­zar sense dub­tes els vots dels que secun­den la seva opció i els dels que pre­fe­rei­xen una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Ans al con­trari, afir­men que la con­sulta no s'ha de per­me­tre, mal­grat que aquesta, i no cap altra, seria la millor forma que tot­hom pogués expres­sar el seu pen­sa­ment “lliu­re­ment”, “amb orgull” i “sense por”, com ells recla­men de poder fer.

I final­ment, perquè en l'acte cele­brat el pas­sat dia de Sant Jordi al Tea­tre Victòria de Bar­ce­lona –un esce­nari que no duu pas el nom d'algú vin­cu­lat a la pro­pi­e­tat de l'esta­bli­ment, sinó el de la der­rota de la causa cata­lana i repu­bli­cana davant l'exèrcit fran­quista– van tenir la sob­tada debi­li­tat de clau­su­rar l'acte can­tant ple­gats una con­signa ben sig­ni­fi­ca­tiva: “No nos engañan, Cataluña es España.” La mateixa can­ta­re­lla que reci­ta­ven a pas de sapa­dors el grup de mili­tants d'ultra­dreta que, repar­tint trom­pa­des i ame­na­ces a tort i a dret, van reben­tar mate­ri­al­ment l'acte del Cen­tre Cul­tu­ral Blan­querna de Madrid, l'Onze de Setem­bre pas­sat.

Tot ple­gat porta a la con­clusió que tot el que es pro­po­sen és aug­men­tar el nivell de soroll i de dis­torsió del debat a fi que el que ells defen­sen no es dis­cu­teixi a les urnes, sinó única­ment a través de les regles de la inti­mi­dació. No ens enga­nyen.