Paral·lelismes

El barri de Ca n'Anglada de Ter­rassa podria ser cone­gut per tenir uns dels millors res­tau­rants de tapes de Cata­lu­nya. Sens dubte. O per haver estat un dels focus més potents de la lluita anti­fran­quista metro­po­li­tana que ara s'ha trans­for­mat en una soli­da­ri­tat entre veïns, de funció social. Per exem­ple. Però no. Qual­se­vol ciu­tadà de fora de Ter­rassa rela­ci­ona el mot Ca n'Anglada amb el mot racisme. I tot pels inci­dents del juliol del 1999, quan s'hi van pro­duir uns gravíssims inci­dents d'arrel xenòfoba. Aquests dies, quan es com­pleix un mes de la tragèdia del barri dels Pisos Pla­nas del Ven­drell, m'ha vin­gut el barri ter­ras­senc al cap. Hi trobo paral·lelis­mes. Pot­ser només em passa a mi, però en com­par­tiré dos.

En pri­mer lloc, el paper dels mit­jans de comu­ni­cació en aquests casos. Els fets de Ca n'Anglada van dur Ter­rassa a totes les cade­nes d'abast esta­tal i alguna d'inter­na­ci­o­nal. A mi sem­pre se m'ha que­dat gra­vada una imatge. Al ter­cer dia dels inci­dents, quan la poli­cia ja havia pres mili­tar­ment el barri i la tensió començava a bai­xar, una com­pa­nya par­lava amb el seu cap, a Madrid. Inten­tava ven­dre-li una crònica més social, de barri, on expli­car el perquè dels fets un cop no hi havia enfron­ta­ments al car­rer. De cop, es va girar i va dir: “No en volen res, diuen que si no hi ha sang no interessa.” I és cert que alguns mit­jans, de casa i de fora, van inten­tar allar­gar al màxim els inci­dents. La cober­tura de la desgràcia del Ven­drell m'ha recor­dat aquest circ mediàtic de pa sucat amb oli en què els peri­o­dis­tes con­ver­tim deter­mi­na­des notícies. Pot­ser que par­lem del fons de les coses en lloc de pro­vo­car mani­fes­ta­ci­ons espontànies de pro­testa.

El paral·lelisme, però, no acaba aquí. La situ­ació del barri. Un barri amb gent tre­ba­lla­dora, sí, però immi­grada. Uns immi­grants que no accep­ten de bon grat que altres immi­grants com ells es facin un lloc a la soci­e­tat. Però també un barri cas­ti­gat per l'atur, la droga, per la manca de for­mació i per l'oblit de les admi­nis­tra­ci­ons. Bar­ris que, d'acord, no són gue­tos de l'estil dels de bar­ra­ques de Madrid, però gai­rebé. Ca n'Anglada ha can­viat, urbanísti­ca­ment par­lant. Però havia estat dei­xada de banda durant molts anys. I encara té obres pac­ta­des el 1999 pen­dents. El pla de bar­ris de la Gene­ra­li­tat havia de ser­vir jus­ta­ment per casar urba­nisme i ser­veis soci­als i evi­tar esclats com els de Ca n'Anglada. Doncs encara hi ha molta feina a fer.