Agressions diverses

Pere Navarro va ser agre­dit diu­menge a l'entrada de missa. Una cele­bració, la del pri­mer secre­tari del PSC, pri­vada. Això la va per­me­tre, perquè Navarro no por­tava l'escorta habi­tual. De sem­pre i per desgràcia, els repre­sen­tants del poble patei­xen atacs de natura diversa. No és fàcil ser polític. I encara menys ara, perquè hi ha un males­tar social que troba sor­tida funesta amb la des­qua­li­fi­cació o l'atac per­so­nals. La pri­mera reacció de Navarro va ser encer­tada. Va lamen­tar el fet i no va espe­cu­lar sobre les inten­ci­ons de l'agres­sora. Però, pas­sat el moment d'estu­pe­facció, el líder del PSC va deci­dir que entrava més a fons. Ahir al matí les emis­so­res de ràdio i algu­nes pàgines dels dia­ris de Madrid n'ana­ven ple­nes. Aquests senyors pri­mer dis­pa­ren el tret i després dibui­xen la diana. Els encan­ta­ria poder rela­ci­o­nar el procés que viu Cata­lu­nya amb la violència. Ho desit­gen com la gran poció que els n'alli­be­rarà. Per això sovint lli­guen par­tits, acti­tud i orga­nit­za­ci­ons cata­la­nes amb el món etarra. Que fàcil que seria reduir-ho tot al popu­lisme i a la violència, i des­le­gi­ti­mar-ho davant els ulls del món. No ho tenen fàcil perquè, sen­zi­lla­ment, això és men­tida. D'ells, no se'n pot espe­rar una altra cosa. Però de Pere Navarro, sí. Prudència, per exem­ple. A Cata­lu­nya, d'agre­dits, n'hi ha hagut molts. Del mateix PSC es pot dir, per exem­ple, que no ha con­tribuït a endol­cir el clima que volta els diri­gents del PP. La prudència encara hau­ria de ser-los més obli­gada, als seus diri­gents.