Pessigolles

Una com­pa­nya de feina m'explica que li van robar els lli­bres que havia com­prat per als seus fills el dia de Sant Jordi. Tre­ba­llava tot el dia i quan se'n va ado­nar, al ves­pre, la diada ja s'aca­bava. No va parar fins que va tor­nar a tro­bar aquells lli­bres i els va com­prar en una parada que ja des­mun­tava. A part del roba­tori dels lli­bres, que mereix un altre arti­cle, des­taco que la meva col·lega no els volia dei­xar sense lli­bres per com­plir la tra­dició i perquè vol que els seus fills lle­gei­xin. És una rea­li­tat que amb els anys ha anat a més. Em refe­reixo a la lite­ra­tura infan­til i juve­nil. Sem­bla un sec­tor invi­si­ble però cada cop té més presència i la seva trans­cendència és pro­vi­den­cial per a la salut cul­tu­ral del país. I això es veu quan entres en una lli­bre­ria. D'un temps cap aquí, l'espai dedi­cat a aquests lli­bres ha anat pre­nent més metres a les lli­bre­ries, que saben que han de cui­dar els futurs lec­tors, futurs cli­ents. Des de L'Altell de Banyo­les fins a la Con­ti­joch de Man­lleu pas­sant per La 22 de Girona i La Llar del Lli­bre de Saba­dell, per exem­ple. Són mol­tes les que apos­ten per donar-los visi­bi­li­tat i obrir allò que fa uns anys només eren racons en un angle mort de la botiga. Els lli­bre­ters, amb molt bon cri­teri, hi cre­uen, i tre­ba­llen perquè llu­ei­xin aques­tes peti­tes obres d'art que són els lli­bres que publi­quen les edi­to­ri­als per a nens i ado­les­cents. Vull rei­vin­di­car-los ara que s'acaba d'inau­gu­rar una nova edició, la que ja fa trenta, que es diu aviat, del Saló del Lli­bre Infan­til i Juve­nil a Molle­russa. Lli­bres que, com diu una de les expo­si­ci­ons de la fira, els fan pes­si­go­lles, els gene­ren curi­o­si­tat, els exci­ten la ima­gi­nació, els donen claus per enten­dre el món on viuen i els pro­cu­ren un catàleg d'emo­ci­ons i sen­sa­ci­ons estra­nyes, diver­ti­des, inex­pli­ca­bles, que van des de l'ale­gria fins a la por, el neguit, i d'altres que pot­ser no saben defi­nir o ni cal que ho facin. Gai­rebé el mateix que sen­tim els adults quan aga­fem un lli­bre per pri­mer cop. Pot­ser ja no ens en recor­dem, d'aque­lles pes­si­go­lles.