Avui és demà

Sovint és arris­cat reco­ma­nar lec­tu­res. En aquest cas no. L'informe España en el mundo 2033, ela­bo­rat per Ángel Pas­cual-Ram­say i Álvaro Imbermón i diri­git per Javier Solana, és un ràpid i inci­siu repàs sobre els tendències que trans­for­ma­ran el món i com pre­pa­rar-se per fer front als ris­cos i apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats. El con­text no és fàcil: tal com reco­nei­xen els autors, els experts aler­ten d'un món que està “en terra de ningú” i en un ordre ines­ta­ble les últi­mes dècades. L'estudi pro­nos­tica que estem a les por­tes d'un rela­tiu retrocés de l'actual glo­ba­lit­zació mun­dial i que en aquest esce­nari nous blocs eco­no­mi­co­polítics com­pe­ti­ran entre si amb una tendència a pro­te­gir els inter­can­vis de béns i ser­veis. Una Europa econòmica­ment cohe­si­o­nada, però lluny de ser-ho política­ment, con­ti­nuarà sent un d'ells.

Com serà el món d'aquí a 35 anys? Avui cre­iem saber que hi haurà menys poder a Occi­dent i en mans dels governs naci­o­nals i que aquest estarà en mans d'altres actors. També els indi­vi­dus gua­nya­rem capa­ci­tat d'incidència gràcies a les noves tec­no­lo­gies. En ter­mes gene­rals, el pes econòmic es mourà cap a Àsia i els recur­sos natu­rals seran més escas­sos i més cos­to­sos. Serem més vells, més urbans i l'elit de la soci­e­tat serà cada cop més cos­mo­po­lita. Per con­tra, la població menys pre­pa­rada tindrà greus pro­ble­mes per tro­bar feina i haurà de ges­ti­o­nar una alta deso­cu­pació estruc­tu­ral per la població amb un nivell més baix de pre­pa­ració. En aquest con­text, l'informe aven­tura qua­tre esce­na­ris pos­si­bles. En pri­mer lloc, apunta la pos­si­bi­li­tat que s'evo­lu­ci­oni cap a un sis­tema de govern mun­dial. Això podria reforçar el pes d'un actor com és Europa, crear les con­di­ci­ons per a un fort crei­xe­ment, però aug­men­tar les desi­gual­tats. En segons lloc, es con­si­dera la pos­si­bi­li­tat de l'apa­rició de nous blocs regi­o­nals, que no és favo­ra­ble al comerç glo­bal però que no per­ju­dica espe­ci­al­ment Europa, ja que pot man­te­nir les con­di­ci­ons per sal­va­guar­dar el seu model social, que rebria menys pressió. En el cas que es faci un pas més ens situaríem en la hipòtesi del ter­cer esce­nari, un retorn al pro­tec­ci­o­nisme naci­o­nal, que seria una marxa enrere en la glo­ba­lit­zació de la qual es res­sen­ti­rien espe­ci­al­ment les eco­no­mies menys com­pe­ti­ti­ves. Final­ment hi ha un quart esce­nari, en el qual els interes­sos econòmics podrien pren­dre el coman­da­ment abso­lut de forma defi­ni­tiva, des­plaçant la política, que pre­vi­si­ble­ment frac­tu­ra­ria Europa en dues velo­ci­tats i que accen­tu­a­ria encara més les desi­gual­tats.

A falta de saber cap on evo­lu­ci­o­na­rem, sí que es poden intuir les tendències que inci­di­ran en un món sense àrbi­tre en l'àmbit geo­polític i amb un pol ori­en­tal cada cop més hegemònic en l'àmbit econòmic i incli­nat cap al Pacífic. La inno­vació serà la base de l'eco­no­mia, amb unes con­seqüències soci­als difícils de pre­veure en tota la seva dimensió. En tot cas, sí que es pot pre­veure que l'estruc­tura social patirà el canvi pro­vo­cat per indi­vi­dus cada cop més autònoms. D'altra banda l'incre­ment de l'espe­rança de vida i els hàbits migra­to­ris impac­ta­ran for­ta­ment en la demo­gra­fia.

El tre­ball no es queda en la fase analítica i entra en la pro­po­si­tiva. Com fer front a aquest futur? L'informe apunta un seguit de reco­ma­na­ci­ons a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, a les quals sug­ge­reix polítiques exte­ri­ors més àmplies de mires, crear un entorn pro­duc­tiu fèrtil per a la inno­vació i la pro­duc­ti­vi­tat, com­pen­sar els efec­tes de l'enve­lli­ment, pre­ser­var l'estat del benes­tar, inver­tir en capi­tal humà i millo­rar la qua­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal. També hi ha unes quan­tes reco­ma­na­ci­ons diri­gi­des a les empre­ses, a les quals s'insis­teix que han de man­te­nir l'esforç per inter­na­ci­o­na­lit­zar-se, es reco­mana impul­sar la mul­ti­lo­ca­lit­zació, dis­po­sar de capi­tal humà fle­xi­ble i mul­ti­cul­tu­ral, cen­trar-se en els grups soci­als emer­gents, i final­ment assu­mir les noves res­pon­sa­bi­li­tats com a agents polítics i soci­als.

Cada un d'aquests punts estÀ desen­vo­lu­pat en un tre­ball que és de fàcil accés a inter­net, i una lec­tura del qual ens deixa la sen­sació que tot ple­gat ho tenim massa pre­sent per dei­xar-ho per al futur.