Enquestes gratinades

El Cen­tre d'Inves­ti­ga­ci­ons Sociològiques –CIS– es merei­xe­ria tenir un estand a la fira d'Ali­mentària gràcies a aques­tes enques­tes amb què tot sovint ens talla la digestió. El seus baròmetres sem­blen, no només cui­nats, sinó direc­ta­ment gra­ti­nats al micro­o­nes del govern de torn. Com es pot enten­dre, si no, que segons l'últim son­deig cor­res­po­nent al mes d'abril els ciu­ta­dans con­si­de­rin Rosa Díez la cap de car­tell més ben valo­rada de tota la fauna política ibèrica i, en canvi, el par­tit que encapçala –UPyD– no pari de recu­lar i amb prou fei­nes arribi a aixe­car una intenció de vot del 8,9 per cent dels elec­tors? La Corona torna a sus­pen­dre també la con­fiança dels ple­beus, tal com va pas­sar el 2011, res d'estrany tenint en compte les tri­ful­gues cor­te­sa­nes que no para de pro­ta­go­nit­zar la família reial. El que és estrany és que la ins­ti­tució monàrquica no sus­pengués també el son­deig de l'any 2012. Què va pas­sar, aquell any? Sen­zi­lla­ment que els res­pon­sa­bles del CIS van deci­dir que no tocava pre­gun­tar-ho. Són mis­te­ris i con­tra­dic­ci­ons de l'art de recre­mar les dades i ser­vir-les en la safata que més convé. Una altra de les enques­tes sociològiques que aquests dies s'estan fent públi­ques és la del Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió –CEO–. Per pri­mer cop s'han inclòs els mit­jans de comu­ni­cació entre les ins­ti­tu­ci­ons i és curiós com­pro­var com els peri­o­dis­tes som els pri­mers de la llista dels més ben valo­rats per la soci­e­tat cata­lana, per davant dels Ajun­ta­ments i del Par­la­ment. Per­so­nal­ment no conec ningú que hagi estat enques­tat mai per aquests orga­nis­mes, ni tam­poc ningú que actu­al­ment parli bé del nos­tre ofici. Els peri­o­dis­tes, els més ben valo­rats? Ho dubto, la pri­mera regla del peri­o­disme és ser crític amb ell mateix.