Ermengol

Ermen­gol Piró era d'esquer­res, com molta gent en aquell temps a Alco­letge, una petita població frui­tera prop de Lleida, aixe­cada entre uns tos­sals des dels quals es pot gau­dir d'una vista espec­ta­cu­lar de la capi­tal de Ponent i de l'horta que l'envolta. Ermen­gol Piró mili­tava al POUM i al sin­di­cat UGT i va for­mar part de l'Ajun­ta­ment sor­git del tri­omf del Front Popu­lar. A l'inici de la Guerra Civil, Ermen­gol va rebre l'ordre, del Tri­bu­nal Popu­lar de Lleida, d'ela­bo­rar una llista amb els qua­ranta caps de família de les cases riques del poble, sus­cep­ti­bles de donar suport als rebels fran­quis­tes. Ell s'hi va negar. I davant la insistència dels seus caps a Lleida, ell s'hi va tor­nar a negar. La dis­cussió va ser agra i vio­lenta i final­ment qui va aca­bar amb un tret al cap va ser el mateix Ermen­gol Piró.

El seu gest va sal­var vides però ningú no li ho va agrair. Con­si­de­rat traïdor pels seus i un roig perillós pels altres, no va rebre cap reco­nei­xe­ment durant dècades. El silenci de la der­rota. A casa era un tema tabú. Un fill seu se'n va assa­ben­tar perquè en va sen­tir alguna cosa al pati de l'escola. Ho expli­quen l'alcal­dessa i la regi­dora de Cul­tura d'Alco­letge, Ale­xan­dra Cua­drat i Anna­bel Encon­tra, que han impul­sat des del con­sis­tori un cen­tre d'inter­pre­tació de la Guerra Civil i el front del Segre cons­truït el 2011 i que té per nom el d'Ermen­gol Piró. El cen­tre té com a objec­tiu difon­dre com era la vida quo­ti­di­ana durant la guerra i expli­car epi­so­dis com ara la bata­lla del Segre i l'exili. Car­les de la Torre, tècnic del cen­tre d'inter­pre­tació, des­taca com les noves gene­ra­ci­ons se sor­pre­nen de la pro­xi­mi­tat tem­po­ral i física d'aquell con­flicte que lle­gei­xen als lli­bres d'història.

El pròxim 6 de juny, el cen­tre d'inter­pre­tació es com­ple­men­tarà amb l'ober­tura com a museu de les trin­xe­res cober­tes del tos­sal dels Morts, una cons­trucció defen­siva que els repu­bli­cans van mun­tar durant la bata­lla del Segre per vigi­lar Lleida i defen­sar-se de l'avanç dels fei­xis­tes situ­ats durant mesos a l'altre cos­tat del riu Segre. Les trin­xe­res són un grup de túnels exca­vats dins del turó i que s'han man­tin­gut en bon estat, molt millor que la nos­tra memòria col·lec­tiva, que ha man­tin­gut durant 75 anys ocults noms de vícti­mes i també d'herois que van tenir el coratge de posar, a un preu immens, un petit gra d'huma­ni­tat enmig d'una espi­ral de violència i ven­jança. Un d'ells era d'Alco­letge, i es deia Ermen­gol.