Victòria pòstuma

El País va publi­car ahir una esquela pròpia. Ama­gat i de gai­rell, el diari, encara far i guia de la cava­lle­ria pro­gres­sista espa­nyola, reco­nei­xia que l'empresa Prisa –la seva edi­tora– ha accep­tat l'oferta de Telefónica, que s'adju­dica el 56% de les seves acci­ons a Digi­tal Plus. L'empresa que pre­si­deix César Ali­erta pas­sarà a con­tro­lar-ne el 78%. L'altre 22 con­ti­nua en mans de Medi­a­set, el grup italià pro­pi­e­tari a l'Estat espa­nyol de Tele 5 i fili­als. Fins ací la nota i el requi­es­cat in pace. Per què RIP? Perquè Prisa fa anys que ago­nitza amb un deute acu­mu­lat de més de 4.000 mili­ons d'euros, cir­cumstància luc­tu­osa que l'ha obli­gat a mal­ven­dre les joies de l'avi Polanco. Com a patri­moni, només aguan­ten el mateix diari El País i la SER. I veu­rem quant de temps. Perquè el deute, min­vat, cons­treny i esca­nya. Tant, que ha afec­tat la línia edi­to­rial dels pro­duc­tes, que ara riuen i donen les gràcies a Rajoy. La venda de Digi­tal Plus és una der­rota i alhora una victòria pòstuma. De qui? De Pedro Jota. L'exdi­rec­tor d'El Mundo es va enca­nar quan el mateix César Ali­erta va ren­dir-se en la guerra digi­tal que man­te­nien Digi­tal Plus i Vía Digi­tal, ales­ho­res pro­pi­e­tat de Telefónica. Els grans acci­o­nis­tes nord-ame­ri­cans de la com­pa­nyia van amenaçar-lo de pegar a fugir si no renun­ci­ava a com­pe­tir amb Prisa en una guerra suïcida. Ali­erta va cedir i Pedro Jota el va tri­tu­rar. Final­ment, el gran com­pe­ti­dor d'El Mundo ha per­dut la guerra, però Pedro Jota és un cadàver. Ai dels ven­ce­dors!