Shakespeare i la lliga

Demà es viurà una jor­nada històrica en el fut­bol espa­nyol, una cir­cumstància que només ha succeït dues vega­des al llarg de tots els anys que fa que hi ha lliga i que, per la seva pròpia natu­ra­lesa deci­siva, cap­gira els con­cep­tes que tenim sobre els dos grans sis­te­mes que s'han inven­tat per deci­dir un campió. El tor­neig que ano­me­nen “de la regu­la­ri­tat” aca­barà amb un ven­ce­dor que sor­tirà d'un duel par­ti­cu­lar simi­lar als que es fan en els tor­neigs que ano­me­nen “del KO”; és a dir, de l'eli­mi­nació directa. La sis­temàtica acu­mu­lació de punts sem­blarà que no hagi ser­vit de res perquè el campió no se sabrà fins a la con­clusió d'aquest com­bat par­ti­cu­lar.

Davant d'aquest fet, i també a causa d'una tem­po­rada erràtica i cer­ta­ment tràgica o, com a mínim, melo­dramàtica, hi ha mol­tes veus que diuen que el Barça no es mereix gua­nyar la lliga i que “és millor” que la gua­nyi un equip modest que sem­bla que l'ha de con­que­rir amb més justícia. S'obli­den d'un detall impor­tant, aques­tes veus. La lliga; és a dir, la recurrència set­ma­nal, la sis­temàtica acu­mu­lació, sem­pre, sem­pre, la gua­nya qui ha fet més punts, i és aquest equip qui la mereix. No hi ha volta de full, no exis­teix cap més lec­tura.

Em veig obli­gat a recórrer, per jus­ti­fi­car una evidència com aquesta, a una altra famosa evidència his­to­ri­co­li­terària, el famós monòleg de Shy­lock en El mer­ca­der de Venècia: “¿No es nodreix dels matei­xos ali­ments, no el ferei­xen les matei­xes armes, no està expo­sat a les matei­xes malal­ties, no es cura amb els matei­xos remeis, no es refreda i s'escalfa amb el mateix hivern? ¿Si ens pun­xeu, no sag­nem? Si en la resta som iguals, també en això ens hem d'assem­blar”. Recorro a Shakes­pe­are perquè també ho va fer, Ini­esta: “¿Per què no merei­xem el títol? Hem patit, cor­re­gut, fallat i llui­tat durant tot l'any com ells.” Davant d'auto­ri­tats com aques­tes, em penso que ja no cal afe­gir-hi res més.