Pandereta

Mar­ga­llo s'ha vol­gut lluir i ha dit que per als estats de la mida de Lilli­put la vida es tor­narà molt dura fora de la Unió Euro­pea. Home, el Congo és molt gran i és un país que només des­taca per les males notícies –com ara Espa­nya els últims anys, on hi ha un senyor que fa vaga de fam per defen­sar el sis­tema edu­ca­tiu–. En canvi, Israel és un país petit que pros­pera en un entorn difi­cilíssim gràcies a la feina dels ciu­ta­dans i a una aliança intel·ligent amb els Estats Units. És veri­tat que els can­vis de direc­tor al New York Times, al Le Monde o l'ampli­ació de la plan­ti­lla al Was­hing­ton Post fan pudor de socar­rim. Aviam si resul­tarà que els nos­tres tau­rons es pre­pa­ren per fer-ne una de grossa i volen tenir con­tro­lat el mis­sat­ger, com passa a Espa­nya amb el pre­si­dent Rajoy i els grans dia­ris de Madrid i un dels que s'edita a Bar­ce­lona. Podria ser que el món es com­pliqués els pro­pers anys. Hi ha la Xina, hi ha Putin, hi ha l'Iran i hi ha el canvi climàtic. Veig que fins i tot hi ha his­to­ri­a­dors que tre­uen lli­bres en què atri­bu­ei­xen les revol­tes con­tra els reis abso­lu­tis­tes del segle XVII a una bai­xada brusca de les tem­pe­ra­tu­res. Jus­ta­ment per això, però, el que seria un pro­blema avui és ser Hong Kong i haver de nego­ciar amb la Xina. O ser Ucraïna i heure-se-les amb Rússia. Tal com està orga­nit­zat el món actu­al­ment, per Cata­lu­nya a la pràctica no exis­teix el con­cepte “fora d'Europa”. A efec­tes de segu­re­tat i de lliure cir­cu­lació de les mer­ca­de­ries, que de fet és el que compta si no ets un país de gal­tes, ni que volguéssim aïllar-nos no ens ho per­me­trien. Mar­ga­llo encarna molt bé el dis­curs de pan­de­reta que Espa­nya té sobre la Unió Euro­pea. Alguns par­tits no s'han tret de sobre el com­plex d'infe­ri­o­ri­tat de l'herència obs­cu­ran­tista. Deu ser per això que hi ha un euro­pe­isme que recorda l'espe­rit de Bien­ve­nido Mis­ter Mars­hall i que de vega­des sem­bla que Brus­sel·les sigui una excusa per far­dar de saber idi­o­mes o de ser una dona de caràcter o de ser un jove super­guapo o de fer metàfores patètiques amb els clàssics de la lite­ra­tura anglesa.