Dies de batre rècords

Aquesta edició de Girona, Temps de Flors ha estat, sor­pre­nent­ment, l'edició en què s'han batut rècords de tota mena. Amb la crisi ver­da­dera, que afecta a Cata­lu­nya milers i milers de famílies de tre­ba­lla­dors a l'atur –res a veure amb les indi­gents– i la tota­li­tat de la tra­di­ci­o­nal classe mit­jana cata­lana, es pre­veia una bai­xada del nom­bre de visi­tants, i en canvi aquest ha aug­men­tat entre un 10 i un 15%. Els pàrquings d'auto­cars, els bit­llets de tren amb destí a Girona i les pro­ces­sons de cot­xes a punt d'apar­car als men­ja­dors, en són una prova.

Els fores­teròmetres del car­rer de la Força, l'esca­li­nata de la cate­dral, Sant Nico­lau i la plaça de l'Oli, reben­tats per l'ús des­a­fo­rat al qual són sot­me­sos, i l'hote­le­ria giro­nina des­bor­dada en són la con­fir­mació. L'única nota nega­tiva l'han sofert els boti­guers, perquè només els han visi­tat per pre­gun­tar: “Cap on queda Sant Daniel?”

La xifra d'indrets visi­ta­bles ha aug­men­tat. Vegeu aquí els impres­cin­di­bles: Sant Nico­lau, Sant Lluc, Sant Feliu, Sant Martí, cate­dral, Sarraïnes, Banys àrabs, plaça dels Jurats, casa Lleó Avi­nay i jar­dins dels Ale­manys i Giro­ne­lla, 10 espais; expo­si­ci­ons flo­rals, grans i peti­tes, totes en un grup, 119; jar­dins i parat­ges natu­rals, 11; comerç i flors (bancs, cai­xes i res­tau­rants, entre altres), 26; patis, 111. En total, llocs visi­ta­bles, 277.

No repe­tiré el que he dit una i altra vegada amb res­pecte a la cir­cu­lació huma­noide. El que és lamen­ta­ble és que tots els visi­tants foras­ters res­ten frus­trats, perquè el que arri­ben a veure amb una visita de mig dia, que són un 85% de la tota­li­tat, no res­pon al que difo­nen els mit­jans i inter­net; són veus nega­ti­ves que difícil­ment tor­na­ran.

Pre­ten­dre que cir­cu­lin amb el plànol a la mà pels iti­ne­ra­ris mar­cats és una uto­pia. Ho han pro­vat els que han dis­se­nyat els recor­re­guts de fer el del Jardí de la Infància a la plaça dels Apòstols? Una delícia!