Una profunda desconfiança

Les piu­la­des de l'indi­vidu que la poli­cia va dete­nir diven­dres a la Vall de Taver­nes són un clar expo­nent d'un enorme error edu­ca­tiu. Com­par­tit per pares, mes­tres i per la mateixa cri­a­tura, orgu­llosa, pel que es veu encara, de voler liqui­dar els que no pen­sen com ell. L'ano­ni­mat de les xar­xes soci­als empara con­duc­tes anti­so­ci­als que cal­dria encar­ri­lar amb una bona dosi de solc i rella. Els insults d'aquest indi­vidu a la pre­si­denta de la Dipu­tació de Lleó i als altres diri­gents del PP ni poden ser accep­tats ni jus­ti­fi­cats. No hi ha causa social o naci­o­nal que mereixi uns defen­sors sem­blants. Inten­tar que per una vegada tot això no quedi impune és just i neces­sari. Aquesta és la cara des­co­berta de l'endu­ri­ment de la per­mis­si­vi­tat poli­cial i judi­cial que fins ara havien tole­rat la jun­gla vir­tual. I l'ama­gada? L'ama­gada fa por. Fa tots els efec­tes que el minis­tre d'Inte­rior ha actuat en calent i a les bra­ves. Jorge Fernández Díaz, que fa mèrits per cul­mi­nar una cadena catastròfica d'irres­pon­sa­bles d'Inte­rior, s'ha mogut per revenja. Ha acti­vat la poli­cia, els fis­cals i els jut­ges per uns insults abo­cats sobre el seu par­tit. Actuarà amb la mateixa con­tundència quan els ofe­sos no li agra­den? A Espa­nya la llei de par­tits només s'ha apli­cat a l'esquerra abert­zale, però mai a les for­ces polítiques d'extrema dreta. Ahir aquest diari publi­cava piu­la­des con­tra el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat encara més greus que les que ha per­pe­trat el xicot de Taver­nes. Senyor minis­tre, ja les té. I ara què?