Picor

Quan a casa s'ha sabut la intenció del govern espa­nyol de fer tan­car la mei­tat de l'espai tele­vi­siu públic català amb la jus­ti­fi­cació que cal més lloc per al 4G, ens hem que­dat sense alè. Però, per què? A sobre! Quina barra! Però, què més volen? Els més incauts pre­gun­ta­ven si real­ment ho poden fer... I sí que ho poden fer. Ja hi estan tre­ba­llant. Mala­ment. Ells solen tre­ba­llar sem­pre con­tra Cata­lu­nya. Par­len del 4G i dels múlti­plexs i de l'espec­tre radi­oelèctric, però se'ls veu el llautó; de fet, l'excusa és per­fecta, tot el que sigui menys català, menys iden­ti­tat, menys lli­ber­tat, tot el que sigui impo­sar, per­ju­di­car-nos, capo­lar-nos, els va com l'anell al dit. Viuen per anar-nos asfi­xi­ant, i fa temps que ens comença a fal­tar l'aire.

La solució al pro­blema és tècnica, de reor­de­nació de l'espec­tre per enca­bir-hi el 4G i que alhora hi càpiga tota l'oferta tele­vi­siva. Només cal­dria, es veu, sin­to­nit­zar de nou les cade­nes a la tele, cosa que a casa fa sem­pre el meu marit, armant-se de valor. Però la pre­gunta és: hi haurà volun­tat política per fer-ho? Ho vol­dran fer? I no s'ha de ser gaire eixe­rit per pen­sar que no, que no ho vol­dran, i que altre cop viu­rem un temps d'incer­tesa, d'alerta –ja comen­cem a estar-hi acos­tu­mats–, aguan­tant-nos per un fil, amb l'ai al cor, espe­rant una sentència, una exe­cució, defen­sant amb dents i ungles la nos­tra tele­visió pública, que és un refe­rent de qua­li­tat i iden­ti­tat.

Però bé hi podem fer alguna cosa, oi? Doncs sí: armar-nos de raó. Pri­mer, votar mas­si­va­ment diu­menge. Les urnes han de petar de ple­nes, sobre­ei­xir les pape­re­tes, haver-hi cua als col·legis elec­to­rals. Hem de sor­pren­dre l'ene­mic, ata­car-lo amb milers de vots, dei­xar-lo KO d'un cop de par­ti­ci­pació mas­siva. Europa dirà: mira, aquests cata­lans van seri­o­sa­ment, es veu molt clar que volen ser un nou estat inde­pen­dent. I el 9-N –que és a tocar– esta­ran tots pen­dents de què fem nosal­tres, els demòcra­tes, i què fan els altres, a qui la democràcia fa molta picor.