L'abraçada

La sen­sació de la cam­pa­nya elec­to­ral ha estat l'apa­rició de l'expre­si­dent Pas­qual Mara­gall en el míting d'ERC a Bar­ce­lona. Com era de pre­veure, l'abraçada entre Mara­gall i Oriol Jun­que­ras ha produït mol­tes picors i crítiques. L'Alz­hei­mer que pateix l'exlíder del PSC ha ser­vit per fomen­tar l'escàndol i ha tapat el sig­ni­fi­cat polític de la imatge. Però la notícia interes­sant de l'abraçada no és la mor­bo­si­tat de la malal­tia, sinó la con­seqüència que té en la relació entre CiU i ERC i, de retop, en el futur del referèndum que se suposa que el país ha de cele­brar el pro­per 9 de novem­bre. És un goig veure que ERC té un líder que no es mama el dit. També trobo enten­dri­dor que Mara­gall uti­litzi les poques for­ces que li que­den per com­ba­tre els vells ene­mics de sem­pre. Dei­xant-se abraçar per Jun­que­ras, Mara­gall ha donat a ERC l'opor­tu­ni­tat de donar a enten­dre a CiU que està pre­pa­rada per pas­sar l'hivern. Encara que sem­bli una para­doxa, pre­pa­rant el par­tit per la pos­si­bi­li­tat que no hi hagi referèndum, Jun­que­ras mira de pres­si­o­nar el pre­si­dent Mas perquè posi tant sí com no les urnes el pro­per 9 de novem­bre. El líder d'ERC sap que, per inten­tar parar el procés, els espa­nyols neces­si­ta­ran un cap de turc i, com és lògic, no té vocació de màrtir. Bus­cant la pro­tecció de la vella Bar­ce­lona pro­gre, Jun­que­ras li està dient a Mas que si les cames li tre­mo­len i, per exem­ple, pacta una solució amb el rei haurà de ges­ti­o­nar tot sol la frus­tració que això pro­vo­qui. Si l'Estat frena el referèndum, l'aliança entre Jun­que­ras i la família Mara­gall aga­farà pro­fun­di­tat i lla­vors veu­rem qui va matar a qui durant l'abraçada: si Jun­que­ras a Mara­gall o Mara­gall a Jun­que­ras. Jo crec que si CiU i ERC no ente­nen que el poder polític és dinàmic i que es crea amb l'acció i no pas amb l'espe­cu­lació, Jun­que­ras té molts números per aca­bar sent el pre­si­dent de la Cata­lu­nya de la ter­cera via. I lla­vors, ni que vin­guin els ame­ri­cans a rega­lar-nos la inde­pendència, tota una altra gene­ració haurà que­dat per­duda.