Al peu de l'urna

El govern espa­nyol ha fet ser­vir totes les pres­si­ons que té a l'abast perquè deter­mi­nats diri­gents d'ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, que li deuen càrrecs pre­sents o futurs, pre­va­ri­quin con­tra la inde­pendència de Cata­lu­nya i el sen­tit comú. Diguin el que diguin i ho diguin com ho diguin, no hi ha res deci­dit sobre el futur dels ter­ri­to­ris mem­bres d'un estat que es decla­rin inde­pen­dents. Ni n'hi ha pre­ce­dents, ni hi ha res pro­cla­mat a instància de part. Però els cal dis­su­a­dir con­flic­tes que menys­preen o temen men­tint. Per això, els cata­lans han hagut d'escol­tar les mil i una pla­gues en el cas que deci­dei­xin per­sis­tir democràtica­ment. No només han que­dat exco­mu­ni­cats pel sant ofici civil, sinó també expul­sats als llimbs extra­eu­ro­peus. Poc es pot fer quan el pre­si­dent de la Comissió sen­ten­cia taxa­tiu que Cata­lu­nya o Escòcia que­da­ran exclo­sos de la Unió si dei­xen el regne d'Espa­nya o el Regne Unit. A part d'excla­mar-se al cel i cla­mar mise­ricòrdia. O sí, amic lec­tor. Es pot votar avui. Amb con­vicció euro­pe­ista i amb fe democràtica. En les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu els cata­lans no es van ni traure les lle­ga­nyes. La par­ti­ci­pació en aquest país caro­lingi es va resig­nar al 37 per cent. Ales­ho­res ningú els va retraure poca vocació euro­pe­ista. Però avui s'han de gua­nyar la cre­di­bi­li­tat euro­pea. Con­tra els nous bàrbars que els volen expul­sar del con­ti­nent econòmic, fis­cal i polític, els cata­lans avui, sen­zi­lla­ment, han de votar. S'han de tro­bar, mas­si­va­ment i amb ganes, a peu d'urna.