Opinió

Enveja sana

En aquest moment tan transcendental cal sumar i sumar, només quedarà fora qui no hi vulgui ser

En el congrés inter­na­ci­o­nal de la set­mana pas­sada fet a Vitòria- Gas­teiz Him­nes i cançons. Símbols d'iden­ti­tat col·lec­tiva en pers­pec­tiva com­pa­rada, no parava d'expli­car el procés català res­po­nent als ponents. Qui em pre­gun­tava eren pro­fes­sors bas­cos o pro­vi­nents d'Ale­ma­nya, França, Espa­nya o Angla­terra. Cal dir que l'interès no casava gaire amb la infor­mació que tenien. La premsa inter­na­ci­o­nal és més pon­de­rada que no l'espa­nyola, fet que hem de tenir molt en compte. Una errònia infor­mació, fins i tot des de la sim­pa­tia, a massa d'ells no els per­me­tia saber que la força clau de tot el movi­ment sobi­ra­nista és ser un procés nas­cut al cor de la soci­e­tat civil al qual els par­tits amb sen­si­bi­li­tat naci­o­nal s'hi han sumat.

Mas i Jun­que­ras, després IC i la CUP, són els qui recu­llen el relleu polític d'un movi­ment trans­ver­sal, ampli, social i inter­clas­sista que vol acon­se­guir un estat propi per poder fer front als rep­tes d'una soci­e­tat com­plexa, rep­tes impos­si­bles de resol­dre dins Espa­nya, ja que la seva pro­posta vers nosal­tres és evi­dent, un estat con­trari que ens sos­trau des de riquesa a cul­tura fins a qual­se­vol tret on creu que ens pot fer mal. Escola, mit­jans de comu­ni­cació, llen­gua, pro­jecció i un ina­ca­ba­ble etcètera. No obli­dem tam­poc la cons­tant manca de com­pli­ment d'unes inver­si­ons pro­jec­ta­des que després, any rere any, mai no es fan rea­li­tat.

Una pro­fes­sora em deia, mig con­fes­sant-se: “Us tenim enveja.” Afe­gia com­pun­gida des d'una visió naci­o­nal abert­zale, gene­ra­lit­zava però es feia enten­dre: “Els bas­cos hem comès un error que mar­carà gene­ra­ci­ons, ens hem matat i hem matat, hem tallat ponts entre acti­tuds enfron­ta­des. Hi ha massa per­so­nes per a les quals hau­ran de pas­sar anys fins que puguin obli­dar tot el que s'ha vis­cut. A Euskadi, PSOE i PP són el mateix. Vosal­tres –seguia, amb l'aqui­escència d'altres inter­lo­cu­tors– sou una nació que no heu parat de sumar, sumeu sem­pre, vin­gui d'on vin­gui la gent, pensi el que pensi, el vos­tre naci­o­na­lisme és cul­tu­ral i obert, dia­lo­gant i pacífic, abans de començar ja heu gua­nyat la par­tida al naci­o­na­lisme espa­nyol: democràcia i diàleg. L'Estat no us ofe­reix res més que por, el seu ADN és vio­lent i inculte.”

Un Congrés inter­na­ci­o­nal sobre els him­nes naci­o­nals té més calat del que sem­bla a pri­ori. Només Espa­nya, Euskadi i Bòsnia i Her­ce­go­vina no tenen lle­tra a l'himne naci­o­nal. Com tan bé ha expli­cat Jaume Ayats en el seu estudi sobre l'ori­gen eròtic llunyà d'Els sega­dors, l'himne naci­o­nal de Cata­lu­nya, els him­nes s'adeqüen a les neces­si­tats de l'ima­gi­nari del pre­sent. No ha estat fins al segle XIX que s'ha iden­ti­fi­cat un himne amb un estat. Per això l'himne espa­nyol és la Marcha Real borbònica com ho és l'himne monàrquic el naci­o­nal anglès, God save the Queen.

L'himne espa­nyol no ha tri­om­fat perquè Espa­nya és un con­cepte polític erroni. És un estat fruit de la impo­sició i no de la iden­ti­fi­cació dels seus ciu­ta­dans. Tam­poc va aca­bar de tri­om­far l'himne de Riego amb la República, els cata­lans tenien el propi, i mai es va plan­te­jar fer de l'Estat de la II República una nació de naci­ons des de la igual­tat.

En aquest moment tan trans­cen­den­tal cal sumar i sumar, només que­darà fora qui no hi vul­gui ser. Si Pere Navarro vol fer un par­tit mar­gi­nal, hem d'omplir aquest espai soci­a­lista amb els par­tits cata­lans. El PSC- PSOE a Cata­lu­nya neix amb la Tran­sició, alguns pre­fe­rei­xen dir-ne Transacció; ara, amb la pro­posta cata­lana, aquest període es veu llunyà i depas­sat, o evo­lu­ci­ona o poc sig­ni­fi­carà.

A VitÒria, els doc­tes espe­ci­a­lis­tes uni­ver­si­ta­ris deien que Europa actu­a­ria quan veiés el resul­tat dels vots a Cata­lu­nya. Ara els tenen a les mans, més clar impos­si­ble, encara que no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure. Però la rea­li­tat és tos­suda, sem­pre s'imposa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia