Del FRAP al frau

Rafael Blasco acaba de ser con­dem­nat a vuit anys de presó per “mal­ver­sació de fons públics, tràfic d'influències, pre­va­ri­cació i fal­se­dat en docu­ment ofi­cial con­ti­nu­ada”. El currículum del cama­rada Blasco enllu­erna. Com esta­bor­neix el seu pas per la política. Després de mili­tar en diver­ses orga­nit­za­ci­ons de l'extrema esquerra, va a parar al FRAP, branca armada del Par­tit Comu­nista Mar­xista Leni­nista. Amb l'arri­bada de la democràcia, s'obre com una magrana la part menys èpica i més pro­duc­tiva del cama­rada. El 1983 és nome­nat con­se­ller de la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana en el pri­mer govern del soci­a­lista Joan Lerma. El 1985, con­se­ller d'Obres Públi­ques i Urba­nisme, d'on és des­tituït per una acu­sació de sub­orn a fun­ci­o­na­ris. Incul­pació que es dilu­eix perquè les pro­ves que­den inva­li­da­des per una qüestió de forma. El 1999 el nou pre­si­dent del PP Edu­ardo Zaplana el nomena con­se­ller d'Ocu­pació i, més tard, con­se­ller de Ter­ri­tori i Habi­tatge. El 2003 el pre­si­dent Fran­cisco Camps el fa con­se­ller de Sani­tat i el 2000, con­se­ller d'Immi­gració. Incul­pat en el cas que li ha meres­cut la con­demna, encara el 2011 el nou pre­si­dent Alberto Fabra el con­firma com a por­ta­veu par­la­men­tari del Par­tit Popu­lar. Men­tre va mili­tar al PSOE el seu poder a la comarca de la Ribera va fer que “pac­tar amb Blasco” es con­vertís en una neces­si­tat. Rafael Blasco sem­pre ha estat “una neces­si­tat”. Una neces­si­tat de frau per­sis­tent que situa la política valen­ci­ana en el lloc on ha aca­bat. A l'obi­tu­ari.