I d'això en diuen democràcia!

“Juro per Déu i sobre els Sants Evan­ge­lis com­plir i fer com­plir les lleis fona­men­tals del regne i guar­dar lle­ial­tat als prin­ci­pis del Movi­mi­ento Naci­o­nal”, 1975, dis­curs de pro­cla­mació de Joan Car­les de Borbó com a rei, el que ara abdica. Però si ell va ser un rei impo­sat, que no ho sigui Felip. Davant d'un fet històric com aquest, i després que el 1936 un cop d'estat posés fi a la República, el sis­tema democràtic vigent, cal ara donar la veu al poble. Però no ho fan. Perquè per alguns democràcia es deci­dir ells pels altres, sus­pen­dre Mònica Oltra de la con­dició de dipu­tada a les Corts Valen­ci­a­nes o fer creure que si no s'apro­vava la llei d'abdi­cació s'obli­gava el rei a con­ti­nuar sense que volgués fer-ho. Però si plega no és perquè no vul­gui con­ti­nuar, sinó per man­te­nir el negoci.