Gossos

No puc dir si m'agra­den o no els gos­sos en el sen­tit més lite­ral de la paraula ja que no els he tas­tat mai. Fa anys vaig dema­nar gos en un res­tau­rant de Can­ton però mal­grat tenir-lo a la carta em digue­ren que era un plat de tem­po­rada i, atès que ja s'havia aca­bat, no rebien matèria pri­mera per cui­nar. O sigui que en lloc del dog vaig triar el duck amb la qual cosa segu­ra­ment hi vaig sor­tir gua­nyant. No puc afir­mar, doncs, que la seva carn sigui bona o dolenta però sí que puc dir que no m'agrada gens que aques­tes bèsties facin les seves neces­si­tats a la meva ciu­tat amb la més abso­luta impu­ni­tat. És evi­dent que si els cans pixen i caguen a les parets de les cases és perquè els ani­mals dels seus amos ho tole­ren. És veri­tat que són molts els pro­pi­e­ta­ris de gos­sos que tenen cura de reco­llir els excre­ments i com­plei­xen amb les nor­ma­ti­ves muni­ci­pals sobre el tema, però tan­ma­teix n'hi ha una bona colla que la paraula civisme els deu sonar a una marca de refresc de cola o a una beguda energètica. Al barri del Carme i Vista Ale­gre de Girona, per exem­ple, molts veïns han optat per posar gar­ra­fes d'aigua davant els por­tals de les cases perquè diuen que això espanta els gos­sos, men­tre que d'altres han deci­dit col·locar sofre micro­nit­zat a les parets per fora­gi­tar les bèsties i evi­tar que les seves mic­ci­ons for­min part de la deco­ració de l'immo­ble. O sigui que si pas­se­gen per aquest sec­tor de la ciu­tat no s'estra­nyin de veure ras­tres d'un pol­sim gro­guenc prop de les entra­des de les cases o unes enor­mes mar­ran­xes ple­nes d'aigua. En alguns casos fins i tot s'han posat senyals pro­hi­bint fer pipí als cans amb una frase ben adi­ent adreçada a llurs pro­pi­e­ta­ris. En un sec­tor on hi ha arbres a dojo amb les cor­res­po­nents clo­tes on poder-hi fer les neces­si­tats i tot el llit del riu Onyar com un bon lloc d'esbarjo per als ani­mals de com­pa­nyia, ja és ben gros que s'hagi de recórrer a la col·locació de verí o d'espan­talls aquo­sos perquè els ani­mals dels amos no tenen ni el mínim res­pecte per les cases ali­e­nes. De vega­des em pre­gunto si també dei­xen que els cans es pixin a casa seva, però no tinc clara la res­posta. Segu­ra­ment el com­por­ta­ment del gos deu ser un per­fecte reflex de la per­so­na­li­tat del seu amo o sigui que ho tenim molt mala­ment. Entenc per­fec­ta­ment que aquest és un pro­blema de res­pecte i civisme difícil d'abor­dar i encara més de solu­ci­o­nar però tan­ma­teix, abans de pen­sar en un exter­mini caní, adver­ti­ments de la poli­cia muni­ci­pal o agents cívics no serien pas sobrers.