Babar i el caçador

La Història de Babar, el petit ele­fant es va publi­car per pri­mera vegada el 1931, durant l'Expo­sició Colo­nial Inter­na­ci­o­nal de París. Molt ade­quat, oi? Aquest conte infan­til, d'un èxit ines­pe­rat, explica l'arri­bada de l'ele­fant Babar a París, després que la seva mare mori per culpa del tret d'un caçador. L'any que neix Babar és l'any que Alfons XIII, l'avi del rei caçador d'ele­fants –entre d'altres sin­gu­lars afi­ci­ons–, fa les male­tes perquè es pro­clama la República cata­lana i l'espa­nyola. Quan Babar arriba a París, fa amis­tat amb la vella Dama, però quan mor el seu rei ha de tor­nar al regne dels ele­fants per ser con­ver­tit ell, en Babar, en rei. No en sabem gran cosa, de la tra­dició democràtica dels ele­fants, però en qual­se­vol cas, almenys, en Babar intenta implan­tar algu­nes millo­res de vida per als seus ele­fants i certs avenços que ha vist a París. Ja és alguna cosa més del que poden dir d'altres monar­quies d'ori­gen francès.

La història de Babar ser­veix per aga­far distància amb els debats suc­ces­so­ris. La mateixa que jo tenia el dia de l'abdi­cació del nét del rei fora­gi­tat el 1931, i res­tau­rat a través d'una dic­ta­dura, després transac­ci­o­nada. Aquell dia era a Berlín i a la porta de Bran­den­burg van fer una con­cen­tració per dema­nar la república: “Hola, hola, hola, república española”; “Sí, sí, sí, que­re­mos deci­dir”, són alguns dels crits que s'hi van sen­tir, entre alguna ban­dera repu­bli­cana i una del Sàhara Occi­den­tal. Oi que no par­la­ven ben bé del dret a deci­dir?

En un diari ale­many, caces al vol les parau­les cor­rupció i ele­fants lli­ga­des a Joan Car­les I. Pro­jecció exte­rior, vet-ho aquí. Però després tor­nes i sents el no-debat al Congrés en què una majo­ria d'autòmats –inclòs el par­tit arxi­re­no­va­dor d'UPD– vota per l'abdi­cació exprés. Aga­fes el tren i una senyora repassa amb la filla la lliçó. Sí, encara són coses que es fan. “En què con­sis­teix el feu­da­lisme?” La nena comença la frase pel sub­jecte: “El rei...” Sí, això encara són coses que exis­tei­xen. Li expli­quem a en Babar i no s'ho creu.