Pedres al camí

Un adéu amb tot en con­tra no ha de ser fàcil. Tam­poc quan havies de ser l'encar­re­gat de rever­tir les adver­si­tats, ni quan, per motius ali­ens o pro­pis, has estat objecte d'un cert escarni col·lec­tiu. Però tam­poc s'aca­ben d'enten­dre alguns detalls de la manera de mar­xar de Pere Navarro: que només un cer­cle molt reduït conegués la seva decisió, que l'anunci agafés per sor­presa a part de la seva exe­cu­tiva –la mateixa part que li havia dema­nat que fes aquest pas–, que s'aferrés de totes totes al seu lle­gat, que el dia abans de dir que mar­xava pro­nunciés una con­ferència sobre la seva pro­posta de futur per a Cata­lu­nya... No s'ente­nen perquè no cal posar més pedres de les necessàries al camí, prou cos­te­rut, de qui agafi el relleu.