Una sola audàcia

La des­pi­e­tat de l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i el Lle­vant, l'ego­isme de Nuri al-Maliki, la hipo­cre­sia de Bai­xar al-Assad, la imprudència del règim dels aia­tol·làs i de les monar­quies del golf, la inter­venció pri­mer i la reti­rada després dels Estats Units, la repressió de Sad­dam Hus­sein, per no par­lar dels dibui­xos miops del senyor­Mark Sykes i del senyor François Geor­ges-Picot sobre un mapa el 1916. Tots aquests actors ens han rega­lat el blitzk­rieg fona­men­ta­lista sun­nita que deses­ta­bi­litza el que avui és l'Iraq i demà ho pot dei­xar de ser. Només una audàcia: la del poble kurd, mal­trac­tat per la història i la car­to­gra­fia política, de fer-se amb el con­trol de Kirkuk, la seva capi­tal rei­vin­di­cada. Sen­ti­ments i... petroli.